Viatge al nord d’Itàlia:
llac de Como, Dolomites i llac de Garda

Aquest és el recorregut que vam fer durant vuit dies pel nord d’Itàlia, una zona amb paisatges preciosos, pobles encantadors i gent amabilíssima.

Dia 1 – Alps francesos
7 de setembre de 2013
Vam sortir de Barcelona a les 10.30 h del matí rumb al Montblanc. El nostre primer destí era el llac de Como, però volíem evitar l’autopista de la costa, que ja havíem fet altres vegades, i vam decidir fer una visita als alps francesos.

Vam anar per autopistes de pagament fins a Albertville, una ciutat que va acollir els jocs olímpics d’hivern el 1992. Allà vam arribar a les 18.30 h i vam fer una visita ràpida al centre històric, que està molt cuidat i és molt maco.

Encara havíem d’arribar a Courmayeur, on teníem l’hotel reservat, així que vam seguir la ruta que teníem prevista. Per fer una carretera maca i alhora evitar passar pel túnel del Montblanc (que uneix Chamonix i Courmayeur, i val uns 40 €), vam enfilar cap a Beaufort direcció Bourg-Saint-Maurice. És una carretera preciosa que passa entre muntanyes i que ofereix unes vistes espectaculars sobre el llac Roselend, que està a tocar. Llàstima que se’ns començava a fer fosc i no vam poder gaudir-la com cal.

Un cop a Bourg-Saint-Maurice encara ens faltava passar el coll del Petit Sant Bernat. Era ja negra nit i teníem per davant una mica més d’una hora de carretera de corbes. Ens hagués agradat fer-la de dia per gaudir del paisatge, però el Google Maps ens va jugar una mala passada i ens va fer calcular malament l’hora d’arribada al nostre destí. Per una altra vegada ja ho sabem, millor parar a Albertville i visitar la ciutat i a l’endemà, amb calma, fer totes les carreteres maques sense presses.

De tota manera, les 12 hores de conducció van valer la pena. A l’hotel del Viale, molt maco i ben cuidat, ens van donar una habitació amb balcó i vistes al Montblanc, així que el despertar va ser preciós. Val la pena fer una volta per Courmayeur. Nosaltres vam arribar amb cotxe fins al Club de Golf Courmayeur amb les muntanyes del Montblanc tota l’estona enfilant-se per damunt nostre.

Dia 2Llac de Como
8 de setembre de 2013
A les 10.30 h vam sortir de l’hotel. Després de fer un volt per Courmayeur vam agafar la carretera fins a Aosta. Passa per una vall i el paisatge i els pobles són macos. Des d’allà ja vam agafar l’autopista fins a Como, un camí fàcil d’unes tres hores de durada. Vam dinar a Como, vam fer un volt pel centre i després vam passejar per la riba del llac. Como és un poble que té vida, amb un Duomo preciós, uns carrers peatonals plens de botigues i gent amb estil.

Després vam agafar la carretera que va enganxada al llac per la riba oest per anar fins a Sorico, on teníem l’hotel reservat. Aquesta carretera té molt d’encant, ja que és molt estreta i té mansions a banda i banda. Sembla que a l’estiu s’hi formen moltes cues, però nosaltres no en vam trobar ni una la segona setmana de setembre. Aquí és recomanable sortir a veure tots els pobles, ja que tots tenen la seva gràcia, i parar on es pugui a fer fotos (cosa de vegades complicada!). Compte no us salteu les sortides a la dreta, ja que si no passareu per sota una muntaya i ja us haureu perdut un dels pobles de la riba del llac amb vistes molt més boniques que les parets d’un túnel. A nosaltres ens van semblar especialment encantadors: Moltrasio, Brienno, Argengno, Lenno, Tremezzo, Menaggio i Rezzonico.

Sobre les 19 h ja érem a l’hotel del Mera, on vam poder gauidr del Wi-Fi gratuït a la terrassa comunitària del primer pis, mentre veiem llampegar i ploure sobre el llac.

Dia 3Llac de Como
9 de setembre de 2013
Avui tocava fer la riba dreta del llac i arribar fins a Bellagio. Després de passar Colico i Olgiasca, la nostra primera parada va ser l’Abazzia di Piona. Per arribar-hi cal desviar-se de la carretera del llac i fer una estona de camí empedrat, però l’excursió s’ho val, sobretot per les vistes i la tranquil·litat del lloc.

Després de passar alguns pobles encantadors, com Dorio o Dervio (amb el castellet de Corenno Plinio), vam arribar a Varenna, on val la pena parar a fer una passejada. D’allà surt la carretera que porta a Vezio, un poble dalt de la muntanya que té un castell que ofereix unes vistes espectaculars i diferents del llac. L’entrada val 4 € i és una visita que no us podeu perdre.

De Fiumelatte a Lecco no hi ha gaire per veure, i de Lecco a Bellagio la carretera és força petita i amb poques vistes, excepte la de les platges d’alguns poblets tocant a Bellagio, on vam arribar cap a les 15.30 h a punt per dinar. Bellagio està molt cuidat i té molt de nom, però la veritat és que és una turistada i està ple de restaurants i botigues cares que li treuen l’encant. Allà vam trobar junts tots els turistes que no havíem vist a la resta del llac.

Un cop feta la passejada pel poble havíem d’agafar el traghetto fins a Varenna (19 € un cotxe de més de 4,50 metres i dues persones) per anar tirant cap a les Dolomites, però finalment vam decidir fer en cotxe la pota del llac que ens faltava (de Bellagio a Como) per veure tot el llac. Cal dir que després d’haver recorregut el llac de punta a punta, aquesta carretera ofereix una altra perspectiva, ja que discorre literalment per sobre del llac en molts punts, però no té res més destacable.

Des de Como (on vam trobar una mica de trànsit) vam anar fins a Lecco i d’allà fins a Colico per autovia. Pujar la riba dreta del llac de Como per autovia és molt més ràpid del que ens pensàvem, després d’haver vist com són les carreteres que van enganxades al llac. Aquesta autovia és una mena de rondes de Barcelona, plenes de túnels, però s’hi pot correr més.

Finalment vam anar a dormir a Corteno di Golgi, a l’Albergo Miramonti, un hotel molt bufó on vam dormir i esmorzar per 40 €.

Dia 4Dolomites de Brenta
10 de setembre de 2013
Com de costum vam sortir de l’hotel sobre les 10.30 h. En una hora i mitja, aproximadament, ens vam plantar a Madonna di Campiglio, una població situada a 1.500 m d’altitud i a peu de pistes. És un poble de muntanya ple d’hotels i comerços elegants i cars, i és curiós de veure. A l’estiu està tot ple de flors.

Després vam agafar la ruta circular que passa per Pinzolo, Spiazzo, San Lorenzo in Banale, Molveno i Fai de la Paganella. Aquesta carretera es fa una mica monòtona, ja que el paisatge és tota l’estona igual i els pobles també: tots estan plens d’hotels i serveis per als esquiadors.

Ara bé, menció a part mereix Molveno, la perla d’aquesta ruta. Està situat a la riba d’un preciós llac i les vistes són precioses. Aquí vam arribar sobre les 14.30 h, vam dinar en una pizzeria a prop de la caseta d’informació propera al llac, i després vam baixar fins a la platja, plena de petites pedretes i amb una aigua blau cel transparent. A l’agost deu estar plena d’afortunats banyistes. Era tan maco que vam fer a peu un tram del camí que voreja el llac.

Després del passeig vam baixar per autovia (molt còmoda) fins a Trento, una ciutat encantadora, amb un Duomo impressionant i uns carrers peatonals plens de palaus medievals. Trento té molta vida i està molt animat, i és coneguda pel famós concili catòlic que es va fer al segle XVI per combatre la creixent amenaça de Luter.

Sobre les 19 h vam sortir cap a Fiera di Primiero, on teníem reservat l’hotel i des d’on sortiríem l’endemà per visitar el cor de les Dolomites.

Dia 5Dolomites
11 de setembre de 2013
Després de passar la nit a l’hotel Luis, de Fiera di Primiero, on vam dormir súper bé, vam sortir a fer ruta per les Dolomites sobre les 10.30 h. La primera part de la ruta va ser impressionant: vam anar cap a San Martino di Castrozza, on s’estava preparant un ral·li, i vam fer el passo di Rolle, tenint tota l’estona unes vistes espectaculars de les muntanyes. Després vam anar cap a Moena fent el passo di San Pellegrino.

Tots els passos estan plens de corbes i pugen a gran altitud per després tornar a baixar, però són molt macos i ofereixen un munt d’excursions per fer, tant a peu com agafant un dels molts telefèrics que pugen als cims de les muntanyes. Alguns d’aquests telefèrics fan realment por, perquè en pocs metres pugen a gran altitud. Ara, les vistes des de dalt deuen ser espectaculars! Nosaltres no anàvem preparats per fer excursions, però segur que n’hi ha de precioses.

Un cop vist Moena, un poblet molt bonic, com tots els d’aquesta zona, vam sortir cap a Canazei passant per la vall de Fassa, dominada pel majestuós massís de Sella. A Canazei ens va sobtar la gran quantitat de persones que feien parapent. Com que és una estació d’hivern, té un telefèric per pujar a la muntanya, així que és un lloc ideal per practicar aquest esport. Allà vam dinar a una osteria per proseguir després el nostre camí cap a Cortina d’Ampezzo.

Per arribar-hi vam anar pel passo Pordoi. La ciutat va acollir els jocs olímpics d’hivern el 1956 i ara està plena de botigues exclusives i de cases plenes de flors. Nosaltres vam passejar pel carrer principal, molt agradable, on hi ha l’església de Sant Felip i de Sant Jaume, del segle XVIII.

Tot seguit vam sortir cap a Auronzo di Cadore, on teníem l’hotel reservat. Per anar-hi vam triar el camí llarg, que passa per la vall di Cadore: San Vito di Cadore, Pieve, Vigo… Pel camí continuàvem tenint les muntanyes com a escenari, però la ruta passa ja a menys altitud, les vistes no són tan maques i els pobles ja no estan tan cuidats.

Dia 6Dolomites
12 de setembre de 2013
La ruta d’aquest dia va ser espectacular. Res del que vam veure no té desperdici!

Vam sortir d’Auronzo di Cadore sobre les 10.30 h després d’acomiadar-nos de l’amo de l’Albergo Ajarnola on havíem dormit, un senyor gran encantador que ens va robar el cor.

Vam tornar cap a Cortina d’Ampezzo, però aquest cop per la carretera de dalt (la més ràpida). Aquesta carretera ens va encantar, perquè tota l’estona vas conduint envoltat de boscos d’altíssims arbres i amb les muntanyes seguint-te la pista per damunt del cap.

Un cop a Cortina d’Ampezzo, que ja havíem visitat el dia anterior, vam enfilar el camí cap al passo Falzarego, però abans d’arribar-hi ens vam desviar cap a la Marmolada per anar en direcció a Canazei però no repetir la carretera del dia anterior. Vam passar pel coll de Santa Lucia i després pel passo Fedaia, unes carreteres precioses.

Vam arribar al llac Fedaia, on vam parar a fer fotos de la Marmolada (3.342 m). Des d’aquí hi ha unes vistes espectaculars d’aquestes muntanyes de les Dolomites, les més altes. Ens vam quedar atrapats pel paisatge i no podíem parar de tirar fotos a dreta i esquerra.

Després vam seguir la ruta fins a Canazei, on vam enfilar el camí cap a Ortisei passant pel passo de Sella. La guia deia que era un dels passos amb millors vistes, i la veritat és que són espectaculars. Aquí vam arribar a posar-nos a 4,5º C i fins i tot ens va arribar a nevar, però el fred no ens va impedir sortir del cotxe per fer mil i una fotos.

Teníem previst arribar a Ortisei sobre les 14 h per dinar, però al final dinàvem a les 16 h. Només vam trobar entrepans, a aquella hora, però totes les parades que havíem fet pel camí compensaven amb escreix aquesta espera i aquest àpat poc suculent.

Ortisei és un poble amb un centre més gran que el de Cortina d’Ampezzo i amb més encant. Val la pena passejar-hi. Nosaltres hi vam estar una bona estona, ja que era la nostra última parada a les Dolomites i volíem acomiadar-nos-en com calia.

La nostra següent parada va ser Bolzano, una ciutat que fins a la Primera Guerra Mundial pertanyia a Àustria i on se sent parlar l’alemany igual que l’italià. De fet, més o menys des del passo de Sella, tots els cartells estan ja en els dos idiomes, i pel carrer se sent ja molt d’alemany. La frontera amb Àustria no queda lluny, i es respira un ambient molt tirolès en aquesta zona de les Dolomites.

A Bolzano vam arribar sobre les 18.30 h. El nostre punt de partida va ser la plaça Walther, des d’on es pot contemplar el Duomo. Vam començar a caminar i tot el que vèiem ens semblava tan maco que no sabíem quins carrers triar, així que al final els vam anar fent tots de dalt a baix. Sobre les 19 h van començar a tancar les botigues (molt aviat pel nostre gust) i tota la gent que passejava pels carrers va començar a desfilar cap a casa.

Bolzano ens va semblar tant o més maco que Trento, tot i que és més gran i té més carrers peatonals per on passejar tranquil·lament. Al final vam fer un capuccino a la plaça Walther per veure l’ambient de la ciutat, i cap a les 20 h agafàvem el cotxe per anar al llac de Garda. Teníem l’hotel reservat a Riva del Garda i en una horeta i quart, per autopista, ja hi érem.

Dia 7Llac de Garda i Verona
13 de setembre de 2013
Després de sortir de l’hotel Garnì Orchidea, on teníem una habitació molt maca però poc insonoritzada, vam visitar Riva del Garda. Vam aparcar el cotxe al port (zona blava) i vam fer el passeig del llac. És un passeig molt maco, amb platges de pedres, gespa i una aigua molt clara, i molt relaxant. El paisatge és molt bonic i la tranquil·litat és total, ja que no hi poden passar cotxes. Ens vam quedar amb les ganes de fer-nos un bany, però teníem molt camí per endavant i no podíem aturar-nos aquí. Vam agafar la carretera per anar cap a Torbole i fer la riba est del llac, que ens havien dit que era més maca. El primer que ens va agradar va ser la carretera, ampla i súper relaxant, amb el llac i les muntanyes com a escenari, i després la manera de conduir dels italians d’aquesta zona, sense tantes presses com al llac de Como.

Mentre anàvem baixant vam anar parant als pobles. Ens van cridar l’atenció: Torbole, per les vistes i el windsurf que s’hi practica; Malcesine, pel centre empedrat i el castell; Torri del Benaco, pel castell, l’església i el centre històric; Garda, per l’animació, els restaurants i les botigues; Peschiera, per l’entrada al poble i la zona emmurallada, i Sirmione pel castell i el centre històric.

Val a dir que aquí els pobles són més grans que al llac de Como i tenen un centre més gran per passejar. I que en tots vam trobar grans pàrquings on deixar el cotxe per entre 1 i 2 euros l’hora (zona blava).

Vam dinar a Malcesine, en un restaurant sobre el llac amb vistes precioses, on també vam poder veure que els hotels de la zona tenen solaris amb unes escales que baixen directes a l’aigua per poder banyar-se. Una passada i tot un luxe! Ens va agradar en especial l’hotel Vega. Si hi tornem algun dia ens encantaria venir a aquesta zona i gaudir d’aquest tipus d’hotels.

Cap a les 18 h vam sortir cap a Verona, la ciutat de Romeu i Julieta, on teníem l’hotel reservat. Allà vam deixar el cotxe aparcat al pàrquing de l’Arena i vam sortir a passejar. El primer que vam veure va ser la plaça Brà i l’Arena, el tercer coliseu més gran d’Itàlia, on hi havia un munt de cua per entrar, perquè just aquella nit hi havia un concert de l’Eros Ramazzoti.

Després vam anar a la casa de Julieta, tot i que l’entrada estava tancada, així que l’hauríem de fer l’endemà al matí. Vam seguir cap a les places de l’Erbe i de la Signoria, precioses i autèntics museus a l’aire lliure! I vam anar fent carrers fins a les 21 h, que ens vam dirigir cap a l’hotel per continuar la visita l’endemà.

Dia 8 Verona – Barcelona
14 de setembre de 2013
Aquest dia teníem moltes coses per fer i seria llarg, així que ens ho vam prendre amb calma i vam sortir de l’hotel Dimora del Viaggiatore sobre les 11.30 h. En 10 minuts ja érem al centre de Verona. Aquest cop vam aparcar a prop del teatre romà per entrar al centre per una altra banda.

Vam veure, per fora, el teatre romà i el castell San Pietro; vam travessar el pont de pedra (el més antic de la ciutat); vam veure el Duomo, les places de l’Erbe i de la Signoria, la casa de Romeu i la de Julieta. De dia, al centre hi havia molta més gent que de nit, i estava ple de grups que feien visites guiades per la ciutat.

La casa de Julieta estava a vessar de gent, però ens va fer gràcia fer la turistada. Ens vam fer la foto de rigor amb el balcó de Julieta al fons, tocant el pit dret de l’estàtua de Julieta perquè ens donés sort, i escrivint els nostres noms a les parets preparades per als guiris enamorats.

Després vam anar cap a l’Arena, la plaça Brà i el Castel Vecchio. Ja de camí cap al cotxe vam veure un restaurant ple de gent local i amb molt bon ambient, així que vam decidir dinar allà. La nostra última parada va ser a la suposada tomba de Julieta, on vam anar-hi amb cotxe. L’entrada valia 4,5 euros i ens va semblar molt car, així que mitja volta i cap a Barcelona.

Sobre les 15.30 h agafàvem el cotxe. El navegador ens deia que trigaríem unes nou hores i mitja en arribar a casa, tot i que al final va ser una mica més per les parades que vam anar fent a les benzineres. Així, sobre les 2 de la matinada ens plantàvem a casa després de vuit dies preciosos de viatge.

DADES D’INTERÈS
– Despesa total: 1.218 euros (380,64 en benzina, 169,1 en peatges, 221,97 en àpats, 406 en hotels, 40,25 en pàrquings, zona blava i entrades).
– Quilòmetres recorreguts: 3.460 km
– Hores conduïdes: 55 h 30 min
– Confeccionàvem la ruta de l’endemà el dia anterior per la nit, i sempre calculàvem el doble de temps del que ens deia el Google Maps, que no compta les parades per fer fotos, visites, àpats, etc.
– Els hotels els reservàvem d’un dia per l’altre a través de Booking.
– Els restaurants estan molt bé de preu, i tot i que no hem trobat menús de tres plats per deu euros, cada dia ens hem partit una amanida i una pizza o pasta o lasanya, més dues begudes, per uns 20 euros.
– Encara que tingueu navegador, és molt recomanable portar un mapa de carreteres detallat, ja que permet agafar carreteres petites que d’altra banda us perdríeu.

Pin It

4 pensaments sobre “Viatge al nord d’Itàlia:
llac de Como, Dolomites i llac de Garda

  1. Francesc escrigué:

    Moltes gràcies pel teu diari. Ens ha estat de una gran utilitat per el viatge que estem preparant pel Nord de Itàlia. Es un exemple segon els meu parer de com te que ser un diari d’aquestes característiques: pràctic, detallat i molt ben redactat.

    • Esther Serra Espinach escrigué:

      Hola Francesc! Moltes gràcies! :) Me n’alegro que us hagi estat d’utilitat. A nosaltres ens va encantar tota aquesta zona, espero que vosaltres també en gaudiu o n’hagueu gaudit, si és que ja hi heu anat. Salutacions!

  2. Gemma escrigué:

    Hola Esther! Gràcies per aquesta explicació tan detallada. Estem preparant un viatge precisament per a aquesta zona i ens ha estat molt útil. En teníem moltes ganes però després d’aquestes fotos i comentaris, encara en tenim més!

    • Esther Serra Espinach escrigué:

      Moltes gràcies Gemma! Me n’alegro que us hagi servit d’inspiració! :) Espero que el viatge vagi molt bé i en gaudiu molt!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Segueix-me
Rep cada nova publicació a la teva bústia de correu electrònic.
Uneix-te a altres seguidors!
Powered By WPFruits.com