Viatge a Romania: fly and drive

Aquest és el recorregut que vem fer l’abril de 2015 durant 10 dies per Romania, un país molt autèntic i molt diferent de tot el que hem vist per Europa. Súper recomanable!

Dia 1 – 2 d’abril

Agafem el vol amb Wizz Air a Barcelona a les 20.30 h. El vol dura unes tres hores i aterrem a Bucarest a les 00.30 h (aquí és una hora més). Com que no hem de recollir maletes, perquè les hem pujat a l’avió amb nosaltres, anem directes a recollir el cotxe que hem reservat amb Avis a través de www.rentalcars.com. Havíem reservat un golf, però ens diuen que no en tenen i que ens donen un Renault Fluence, un cotxe del qual jo no n’havia sentit a parlar mai i que em va semblar molt lleig a les fotos, però un cop el veus és molt espaiós, i ens ha funcionat molt bé durant el viatge. També vam llogar el GPS, cosa de la qual dubtàvem i que realment ens ha anat molt i molt bé, tot i que també dúiem el mapa de carreteres Michelin. A les 2 de la matinada ens posàvem al llit a l’Hotel Otopeni, a 5 minuts de l’aeroport.

Dia 2 – 3 d’abril

DSC_1084_2Avui ens hem llevat tard (a les 9 h) i ens ho hem pres amb calma. Després d’esmorzar hem anat a veure el llac Snagov, on hi ha una illa amb un monestir on diuen que està enterrat Vlad Tepes (dràcula). Nosaltres no hi hem anat, només hem vist el llac (que no està gaire indicat) i hem posat rumb cap a Sinaia.

Hem arribat a Sinaia i hem parat a dinar al restaurant La Strada, on hem fet un menú per 15 lei per cap (uns 4,5 euros). El restaurant està a la mateixa carretera 1. Seguint la carretera s’arriba a la desviació del Castelul Peles. Ens ha costat una mica trobar-lo (hem fet un parell de voltes), perquè està molt mal indicat.

Hem deixat el cotxe al pàrquing, on ens han cobrat 3 lei per una hora, i hem començat a caminar per un passeig molt maco enmig del bosc. Ens ha començat a nevar. Al llarg del camí hi ha tot de casetes de fusta on venen souvenirs, i després de caminar uns 10 minuts, hem arribat al castell, que era la residència d’estiu del primer rei de Romania, Carles I, i que ens ha semblat preciós.

Hem arribat sobre les 16.00 h i com que tancaven a les 17.00 h només hem pogut fer la visita guiada de la planta baixa. Les entrades ens han costat 20 lei per persona. L’última visita completa del castell sortia a les 15.15 hores (50 lei per cap). La visita ha valgut molt la pena: hem vist salons ricament decorats i recoberts de fusta treballada. També hem vist la biblioteca on hi ha una estanteria que amaga un passadís secret. Llàstima que no ens han ensenyat com s’obria!

Una mica més amunt hi ha el Castelul Pelisor, de la filla i el nebot del rei a qui va haver d’adoptar perquè la princesa va morir amb 4 anys d’escarlatina i ells no van tenir més descendència. Aquest castell no l’hem pogut veure per dintre.

DSC_1109_2Després hem refet el camí i hem tornat cap al cotxe. Just al costat hi ha el Monestir de Sinaia, que també hem visitat. En teoria, per l’hora que era, ja estava tancat, però ens hi han deixat passar i sense pagar (5 lei per cap).

Tot plegat, un paratge molt maco que no t’esperes trobar quan veus el poble, una mica destartalat, com tots els que hem anat veient fins ara des de la carretera.

Hem sortit direcció a Bran, on teníem l’hotel reservat, però com que encara era de dia hem decidit visitar la fortalesa de Brasov. No sabíem si valdria la pena la visita, però només entrar al poble hem vist la fortalesa a dalt de tot de la muntanya i ens ha encantat! Aquest cop estava una mica millor senyalitzat i l’hem trobat força bé. Es pot pujar a la fortalesa amb trenet, però hem preferit fer-ho a peu. Fa bastanta pujada, però ja ens ha anat bé per fer cames i entrar en calor. El camí és molt agradable i l’estampa molt bonica, tota nevada.

DSC_1144_2

Hem arribat a dalt sobre les 18.40 h i, tot i que en teoria tancava a les 18.00 h, hem pogut entrar-hi (10 lei per cap) i la visita ha valgut molt la pena: el poble que hi ha dins de la fortalesa (en ruïnes) és medieval i des de dalt de tot hi ha unes vistes de 360º espectaculars.

Tot seguit hem posat rumb a Bran, el poble on hi ha el castell de Dràcula. Veient que aquí les coses estan poc senyalitzades, hem anat directes a buscar l’hotel, Casa Muntele Rece. Gairebé havíem travessat Bran quan hem vist indicacions de força hotels i hem girat a la dreta. Allà estava indicada la nostra casa! Hem anat seguint els cartells (algun no gaire aclaridor) i hi hem acabat arribant sense problemes. Val a dir que el GPS no tenia el carrer registrat, i que això ens ha passat en gairebé tots els pobles, on només hi ha registrada la carretera principal. La casa és molt bonica i ens han donat una habitació a les golfes preciosa!

Dia 3 – 4 d’abril

DSC_1188_2Avui hem començat el dia visitant el castell de Bran. El poble ja és més turístic i per pujar al castell et fan passar per un mercat ple de parades de souvenirs i de formatges. Un cop a dalt hem hagut de fer cua perquè hem topat amb diversos grups que hi volien accedir i que ens han estressat una mica.

El castell és curiós de veure, amb moltes estances i passadissos, tot i que no està tan ricament decorat com el de Peles, perquè aquest és del segle XIV. Diuen que és el castell de Dràcula, tot i que Vlad Tepes sembla que hi va passar aquí només uns dies.

Tot seguit hem anat cap a Brasov, que té una plaça medieval molt bonica, una església i una ciutadella antiga. La ciutadella ens ha costat de DSC_0029_2trobar. Hi hem pujat a peu i un cop a dalt resulta que estava tancada, però la pujada ha valgut la pena per veure-la per fora i veure les vistes de Brasov des de dalt. Brasov té també un carrer peatonal molt maco.

Després de dinar hem anat cap a Prejmer, situada a uns 20 minuts de Brasov. Allà hi ha una església fortificada que per fora no sembla gran cosa, però per dins (8 lei per cap) ens ha flipat! Molt diferent de tot el que hem vist fins ara tant a Romania com als DSC_0036_2viatges que hem fet per tot el món. És una ciutadella del segle XV que envolta una església del segle XIII, i va ser la fortalesa camperola més poderosa de Transilvània, amb 272 petites cel·les per albergar a la població local, un corredor exterior des d’on defensar la ciutadella (molt xulo) i unes muralles que poden tenir fins a 14 m de profunditat.

En tota la ciutadella devíem ser uns 10 turistes pujant i baixant escales, entrant i sortint d’estances i visitant l’església. Com que hi ha moltes portes obertes i amb habitacions molt fosques, i estàvem molt sols, en algun moment he arribat a passar una mica de por! El lloc és realment curiós.

DSC_0067_2Tot seguit hem anat cap a Viscri, un poble gitano, ocult entre pujols i molt rural, on ens ha rebut un ramat de vaques. El camí, un cop desviats de la carretera principal, és d’uns 10 minuts per una petita carretera amb molts sotracs i envoltada de bonics paisatges. A Viscri hi ha una església fortificada del segle XII Patrimoni Mundial de la Unesco. Hi hem arribat sobre les 18.30 h i no hem trobat ningú que ens cobrés l’entrada (4 lei per cap). Aquí també érem quatre turistes i l’hem pogut veure tranquil·lament.

El poble és molt curiós, amb cases maques i pintades de diferents colors, i el terra sense asfaltar. Hem vist gent anar a buscar aigua a la font (no sabem si tenen aigua corrent), i ànecs travessant el carrer i entrant a casa seva. Pel carrer també hi havia gallines, cavalls, vaques i, com no, gossos.

DSC_0119_2De Viscri hem anat fins a Sighisoara, on teníem l’hotel per a aquesta nit: Central Park Sighisoara, súper a prop del centre de la ciutat. Hem deixat les maletes a l’habitació i cap a les 21 h hem sortit per veure el centre il·luminat. Teníem l’entrada principal de la ciutadella just davant de l’hotel, però un “segurata” ens ha dit que per allà no hi podíem entrar i hem hagut de fer una gran volta per arribar-hi. De fet, hem estat a punt de desistir, perquè el camí estava molt fosc, però al final ens hem unit a un grup de turistes i hem aconseguit la nostra fita. La ciutadella de nit estava preciosa! No hi havia gaire gent passejant, i hem pogut fer unes fotos molt maques. De tornada a l’hotel sí que hem pogut passar per la porta principal. El “segurata” deixava sortir però no entrar! Encara no ho entenem…

Dia 4 – 5 d’abril

DSC_0153_2Aquest matí ens hem llevat amb tot nevat i nevant! Des de l’habitació de l’hotel teníem fantàstiques vistes de la ciutadella. Després d’esmorzar hem sortit a passejar (ja no nevava) i hem refet els passos de la nit anterior. Hem vist la casa on va néixer Vlad Tepes, on pots visitar la seva habitació per 5 lei per cap (cosa que no hem fet). Després hem anat resseguint les muralles per dintre, un passeig molt bonic i molt autèntic que ens ha permès veure vàries torres de defensa. Hem arribat a les escales de fusta de 1645 i, després de les fotos de rigor, les hem pujat fins a dalt (179 esglaons que es fan molt bé). A dalt hi ha una església i un cementiri molt bucòlic. Quan tornàvem a baixar s’han posat uns nois a tocar la guitarra a dalt de tot de l’escala. El que tocaven era molt maco, i els hem comprat un CD de guitarra instrumental per 15 lei. Quin timo! Quan hem arribat al cotxe i l’hem posat el que sonava era un “organillo” tipus el que toquen els que demanen al metro. Un horror!

DSC_0222_2Hem agafat la carretera direcció Targu Mures, on volíem dinar. La ciutat és molt gran i té molta animació tot i ser diumenge, però no és gaire maca i ens ha costat trobar restaurant. Finalment hem pogut dinar a la plaça i tot seguit hem sortit cap a Bistrita, on hem arribat després d’una hora de cotxe (les distàncies no són llargues, però no es pot córrer molt perquè les carreteres són petites i passen sempre pel mig dels pobles). Hem passejat pel carrer principal peatonal, que és molt maco però que no estava gaire animat en ser diumenge, i després hem tornat al cotxe perquè encara ens quedaven dues hores i mitja per arribar a l’hotel a Frasin. La carretera de Bistrita a Frasin és molt bonica: passes pel port de Tihuta (conegut pels lectors de Dràcula) i per un munt de pobles i poblets nevats. Ens ha nevat bona part del camí, però sort que no ha quallat perquè no portem ni rodes de contacte ni cadenes!

Hem arribat a Frasin quan ja es feia fosc i, després d’un parell de voltes, hem trobat la casa rural Inima Bucovinei. Preciosa!

Dia 5 – 6 d’abril

DSC_0242_2Avui ens hem tornat a llevar amb tot nevat i nevant! Amb unes vistes al bosc espectaculars. Hem esmorzat amb calma i sobre les 11 h hem sortit a visitar els monestirs pintats de Bucovina. El primer que hem vist ha estat el de Voronet (2 lei per aparcar + 5 lei per cap l’entrada). És espectacular: no queda ni un tros per pintar ni per dins ni per fora! Crec que és el més ben conservat dels que hem anat a veure. Tot seguit hem anat a Humor (2 lei per aparcar + 5 lei per cap l’entrada), també molt maco. La següent parada ha estat Moldovita (al poble de Vatra Moldovitei) igual de maco que els altres (3 lei per aparcar + 5 lei per cap l’entrada). I finalment hem anat al de Sucevita (5 lei per cap l’entrada). Tot i que el Basili, l’amo de l’hotel, ens havia recomanat no agafar la carretera que va de Moldovita a Sucevita hem pensat que com que estava plovent, més que nevant, la carretera estaria bé, i la veritat és que el 85% de la carretera estava neta, però hem passat un tros amb força neu. Hem anat tot el trajecte darrere d’un camió carregat amb dos trailers de troncs que ens anava obrint pas, i vèiem cotxes que venien de cara sense immutar-se gràcies a les rodes de contacte. Nosaltres anàvem amb rodes mixtes i la veritat és que no hem relliscat en cap moment. En uns 40 minuts ens hem plantat a Sucevita i hem pogut veure aquest monestir, el més gran de tots els que hem vist.

DSC_0252_2

Com que a l’hivern els monestirs tanquen a les 16 h, els hem fet tots d’una tirada (en unes 4 hores i mitja). Se’ns han fet les 15.30 h i encara no havíem dinat. Hem anat tirant cap a Suceava, per fer una ruta diferent de baixada, i hem trobat un gran súper on hem comprat alguna cosa per menjar. Com que teníem el mateix hotel reservat per a aquesta nit, hem passat per Marginea, Radaut, Suceava (és molt gran i no val la pena parar a veure el centre) i de nou cap a Frasin. Sobre les 19 h ja estàvem a l’hotel, que també ens ha anat bé per descansar i mirar la ruta de l’endemà.

Avui no ha deixat de nevar i ploure en tot el dia.

Dia 6 – 7 d’abril

DSC_0335_2Avui ens havíem de dirigir cap a la regió de Maramures. Des de Frasin volíem agafar la carretera 18 fins a Sacel, però el Basili no ens ho ha recomanat per culpa del mal temps i el mal estat de la carretera i aquesta vegada li hem fet cas. Així que hem conduït de nou cap a Bistrita, d’allà fins a Nasaud (on hem dinat) i de Nasaud fins a Sacel. Un cop allà hem fet la ruta de les esglésies de fusta Patrimoni de la Humanitat. Primer hem parat a Ieud, on hem pogut veure l’església per dins i per fora. Per dins està tota pintada i és curiosa l’olor intensa que fa de fusta. Tot seguit hem anat a Rozavlea i després a Poienile Izei. Totes les esglésies són precioses i es troben al mig de curiosos cementiris on sembla que les tombes estan posades sense cap tipus d’ordre.

De Poienile Izei hem anat cap a Barsana. El navegador ens feia retrocedir per agafar de nou la “carretera principal”, però nosaltres hem volgut tirar endavant, ja que vèiem que la carretera enllaçava amb una altra i, de cop, hem deixat l’asfalt per anar per una mena de pista forestal. Els paisatges han estat preciosos, i algun poble que hem creuat era de conte… Ha valgut molt la pena anar per aquí! Hem arribat a Barsana i hem topat de cop amb el monestir. Aquest és un complex molt més gran que els altres, tot i que l’església és una mica més moderna. No hem pagat res per entrar-hi. No sabem si és perquè ja era tard o perquè sempre és gratuït.

DSC_0397_2De Barsana hem anat cap a Vadu Izei, on teníem la pensió Ileana Teodora Teleptean reservada. Ens ha costat una mica de trobar, tot i que estava just a l’entrada del poble, per la carretera on hem entrat. Després de fer un parell de voltes i entrar en una pensió que es diu igual, hem trobat la casa i ens hem instal·lat a l’habitació (amb vistes a la carretera). La noia que ens ha atès es diu Maria i parla espanyol. Quan li hem preguntat com l’havia après ens diu: “Mirant novel·les”. Boníssim!

Dia 7 – 8 d’abril

Avui hem sortit cap a Sighetu Marmarei, una ciutat amb una plaça (piata Libertatii) força maca i molt animada. Avui hi havia mercat i molta gent amunt i avall. Hem passejat una estona, hem anat a veure el Museu de les Víctimes del Comunisme (no hi hem entrat) i en uns 30 minuts o 1 hora ja ho teníem vist. El cotxe l’hem deixat en zona blava (“parking cu plata”) i els tiquets s’han de comprar a les botigues del carrer que tenen la marca del pàrquing. Molt curiós: per 1 lei tens 1 hora de pàrquing i has d’emplenar un cartellet que et donen i deixar-lo visible al cotxe. A Sighetu Marmarei hi ha pas fronterer cap a Ucraïna, que queda molt a prop.

DSC_0417_2Després hem anat cap a Sapanta, per veure el cementiri alegre (5 lei x cap + 5 lei x càmera de fotos). La veritat és que és molt curiós i bonic alhora. Les làpides estan fetes de fusta, pintades de blau (el color del cel i de l’esperança, per a ells), amb una imatge que representa la persona morta i un epitafi irònic escrit en primera persona i en clau d’humor. Els epitafis no els hem entès, però les imatges eren molt maques i la veritat és que animaven molt el cementiri. Donaven bon rotllo! El creador d’aquestes làpides va morir el 1977, però té deixebles que continuen amb la seva obra. Aquí hi hem trobat un parell d’autocars escolars fent la visita.

D’aquí hem conduït fins a Baia Mare. Hem aparcat a prop del centre, també en zona blava (“parking cu plata”) i aquesta vegada calia enviar un SMS per pagar-la. El número on enviar-lo era el 7024: nosaltres sembla que hem aconseguit enviar l’SMS posant 00407024. Pots triar pagar mitja hora, una hora, dues hores o un dia. Segons el text que posis al missatge pagues una cosa o una altra. Tot això està explicat en les plaques on diu que has de pagar.

DSC_0461_2Hem dinat a prop de la plaça Libertatii i després hem anat a fer un volt per la plaça i les rodalies. En 2 hores hem dinat i hem fet la volta, i hem començat a baixar cap a Dej, on teníem l’hotel reservat. La veritat és que ens hagués donat temps de sobres d’arribar a Cluj-Napoca, una hora més avall i propera destinació. De Baia Mare a Dej la carretera està súper ben asfaltada, la millor que hem trobat fins ara, i resulta que l’ha construït una empresa espanyola, FCC (Fomento Construcciones y Contratas)… Molt bé!

Dia 8 – 9 d’abril

DSC_0490_2Avui hem sortit de Dej sobre les 10 del matí, en poc menys d’una hora ens hem plantat a Cluj-Napoca. Després d’aparcar a la plaça més cèntrica i pagar la zona blava a través de SMS (aquí sí que hi havia màquina, però no portàvem monedes), hem fet un volt pel centre, per algun carrer de vianants i per una avinguda amb una vorera molt ampla i molt agradable. Aquesta ciutat ens ha agradat més que les altres que havíem vist fins ara.

DSC_0493_2Després hem conduït cap a Alba Iulia, a una hora i mitja de distància. Hem parat a Aiud per dinar i veure la seva església fortificada (encara per reformar). A Alba Iulia hem anat directes a la ciutadella: preciosa! A més, per fi ens ha sortit el sol i hem pogut gaudir de bones temperatures. La ciutadella està totalment rehabilitada i és molt agradable passejar-hi. Hi havia molta gent i també molts nens, ja que hi feien una mena de festa que no hem sabut de què anava.

Sobre les 16.30 h sortíem d’Alba Iulia i no sabíem si desviar-nos de la nostra ruta per anar a Huneadora a veure el castell Corvinilor. Era una hora de trajecte i després havíem d’anar a Sibiu, on haguéssim arribat sobre les 19.15 h sense gaire temps de llum de dia. Finalment hem decidit anar directes a Sibiu i ha estat una decisió molt encertada! Sibiu és una ciutat molt bonica! La piata Mare és preciosa, hi ha “cases amb ulls” (mireu les teulades!), i els carreres adjacents també. Podríem dir que és la ciutat gran més maca que hem vist fins ara, ja que fins i tot les rodalies estan plenes de cases precioses. A Sibiu hem parat a fer una xocolata calenta en un dels bars de la plaça principal, aprofitant el solet i la tranquil·litat de l’ambient. Aquí la gent ja és més cosmopolita, i no tan rural com en altres zones, i l’ambient dels carrers et fa pensar que estàs en una ciutat austríaca. Molt maco!

DSC_0537_2

Sobre les 19.15 h hem sortit de Sibiu cap a Cartisoara, a l’entrada de la Transfagarassan, on teníem l’hotel reservat: Casa Mosului. Demà ens espera una de les carreteres més boniques del món!

Dia 9 – 10 d’abril

DSC_0584_2Avui hem sortit de l’hotel sobre les 9.30 h i el primer que hem vist ha estat un ramat de bous corrent cap a nosaltres. Molt fort! En realitat entraven en un recinte abans d’arribar al nostre hotel, però feia molta impressió. Hem posat les maletes al cotxe, hi hem pujat i hem marxat per una altra banda per no trobar-nos-los de cara, i de cop girem un carrer i ens apareix un bou corrent, i al darrere un cavall! Hem flipat de bon matí!

Hem posat rumb a la Balea Cascada, el punt fins al qual està oberta la Transfagarassan a l’hivern (de juliol a octubre està oberta sencera). Un cop allà, hem agafat el telefèric per pujar al Balea Lac. Hem hagut de fer uns 30 minuts de cua perquè només hi ha 2 vagonetes i teníem uns quants esquiadors al davant.

DSC_0593_2A mida que anàvem pujant hem anat veient la Transfagarassan colgada de neu (la part de la carretera més espectacular i amb més corbes). Un cop a dalt el paisatge era preciós: altes muntanyes i tot nevat! Hem pogut entrar en un iglú de veritat, i a l’Hotel du Lac, i quan ja pensàvem que no podríem entrar a l’hotel de gel (havia nevat molt els dies anteriors i la porta estava una mica enterrada), ens l’han obert per a nosaltres i per a una altra família que hi havia visitant el llac. L’entrada a l’hotel val 10 lei i val molt la pena. És súper curiós i molt diferent de tot el que hem vist mai.

Després de passejar per la neu i fer mil i una fotos, hem tornat a baixar amb el telefèric (25 lei x cap per pujar, i 25 lei x cap per baixar) fins al cotxe. Hem refet la carretera de nou cap a Cartisoara i d’allà hem anat per una altra carretera fins a Curtea de Arges. Això ens ha portat unes quantes hores, ja que a més d’anar a poc a poc passant per tots els pobles, hi havia un munt de camions que alentien la marxa.

DSC_0595_2

DSC_0605_2

DSC_0612_2

DSC_0695_2DSC_0710_2

DSC_0759_2Hem dinat de camí i hem decidit anar primer a visitar Cetatea Poienari, on hi ha el veritable castell de Dràcula. Hi hem arribat sobre les 18 h (tancaven a les 17 h) i amb els més de 1.400 graons que hi ha de pujada, i els gossos que hi havia per la zona, hem decidit no fer l’excursió.

Hem fet un bon tros més de la Transfagarassan pel sud, fins arribar a un embarcament. Aquest tros de la carretera també és preciós. Mitja volta i cap a Curtea de Arges. Hem aparcat i hem caminat fins a l’església de Sant Nicolau. Moníssima! Com que estan de Setmana Santa hi estaven fent missa (amb càntics i tothom amb espelmes), molt curiós.

DSC_0780_2Després hem enfilat cap a Bucarest. Ens quedava 1.30 h per arribar i la majoria del trajecte ha estat per autopista. Quin descans! Hem entrat a la ciutat sobre les 20.30 h, hem anat a deixar les maletes a l’hotel i a tornar el cotxe de lloguer a l’Hotel Intercontinental, molt a prop del nostre (Hotel Capitol). Hem tornat a peu fins al nostre hotel i com que està molt cèntric hem fet un volt, quina animació! Hem al·lucinat i també ens han agradat molt els carrers del centre, il·luminats i amb un munt de locals per sopar i ballar.

Dia 10 – 11 d’abril

DSC_0814_2Avui hem sortit de l’hotel sobre les 11.00 h en direcció al Parlament. Hem passejat pel centre, tornant a veure els carrers de dia i els locals de menjar i de ballar. Després hem agafat el Bulevardul Unirii, que vol ser uns Camps Elisis de París. És una avinguda amb arbres, molt agradable, i hem estat uns 10 minuts o un quart d’hora fins arribar al Parlament. Aquí les distàncies són grans, encara que en el mapa semblin petites.

L’entrada al Parlament està al carrer Natiunile Unite (mirant el Parlament, el de la dreta). Es pot fer una visita estàndard (25 lei x cap), visita + terrat, visita + soterrani i visita + terrat + soterrani. Nosaltres vam triar l’estàndard: t’ajunten en grups de 25 persones i vas amb guia. Vam entrar en el grup de les 13.00 h i vam sortir d’allà sobre les 14.30 hores. La visita es fa en anglès i és molt interessant. El palau és molt maco!

DSC_0801_2En sortir vam tornar passejant al centre. Ens havien recomanat el restaurant Hanul Manuc i vam trobar taula. És un lloc molt maco i súper agradable: feia solet, se sentia cantar els ocells i la temperatura era perfecta. Així que vam dinar gaudint de l’entorn, en una casa del segle XVIII.

Per la tarda vam anar passejant fins al parcul Cismigiu. Com que era dissabte estava ple de gent fent esport, passejant amb els nens, etc. Un parc molt xulo. Després d’això vam decidir anar a descansar a l’hotel i vam tornar a sortir per la nit per anar a fer un volt pel centre, prendre alguna cosa, i veure l’ambient.

Dia 11 – 12 d’abril

DSC_0867_2Avui hem sortit de l’hotel sobre les 11.00 h. Hem anat a buscar el metro a la plaça Universitate i hem comprat un bitllet de 2 viatges per 5 lei. Hem fet 3 parades de metro i hem baixat a Aviatorilei per anar a veure el parcul Herastrau. El metro és molt modern i molt ample, i com que era diumenge no anava gaire ple.

El parc Herastrau és encara més gran que el Cismigiu, amb molts carrils bici i un llac enorme. Després de fer una bona volta pel parc hem passejat per l’avinguda Primaverii, amb cases molt senyorials. Al número 50 hi ha la casa on va viure Caucescu amb la seva dona. Era molt gran i amb molt jardí, tot i que ara està una mica deixada i s’ha dividit el jardí: una part l’ha comprat Kuwait per fer-hi la seva ambaixada. La casa no es pot visitar per dins, però sí que es veu des del carrer.

Hem tornat per una altra avinguda. Són carrers molt tranquils, més senyorials del que hem vist fins ara, i hi ha molta seguretat, perquè hi ha cases que tenen seguretat privada amb policia a peu de carrer.

Hem tornat a agafar el metro i hem baixat a la Piata Unirii per anar a dinar al centre. Ens hem quedat en un dels locals dels carrers més animats. Cap a les 15 h ja érem a l’hotel per recollir les maletes i demanar un taxi a l’aeroport. Ens feia por el tema del taxi, perquè es veu que són uns gàngsters, però tant el nostre amic romanès, com el recepcionista de l’hotel, ens han dit que no ens timarien: han trucat un taxi de confiança, ens han apuntat en un paper el número del taxi, ens ha vingut a buscar i ens ha portat directe a l’aeroport. Tot perfecte! A més, no hi havia gaire trànsit i hi hem arribat en 15 o 20 minuts. La carrera ens ha costat només 27,85 lei! Sabíem que el normal són uns 40 lei, però en no haver-hi trànsit ens ha sortit millor de preu.

No podem dir el mateix del taxi de Barcelona. Teníem el cotxe aparcat al Prat de Llobregat, hem pujat al taxi que ens hi ha portat en 5 minuts, el taximetre marcava 5,85 € i a l’hora de cobrar ens diu: “el mínim per sortir de l’aeroport són 20 €”, i nosaltres flipant. No en sabíem res i se’ns ha quedat una cara de babaus… Després ho hem buscat per Internet i sembla que és veritat. En el nostre cas, un robo, vaja!

Un cop a casa, encara tenim a la retina tot el que hem vist i viscut a Romania, un país que ens ha atrapat pels paisatges, el ritme de vida i la gent. Un país autèntic de debò!

Pin It

4 pensaments sobre “Viatge a Romania: fly and drive

  1. daniel escrigué:

    molt ben escrit … molts i rellevants detalls. felicitats

  2. david escrigué:

    val la pena per fer-hi senderisme. hi estic pensant d’anar, però no ho tinc clar. moltes gràcies per la publicació.

    • Esther Serra Espinach escrigué:

      Gràcies pel teu comentari! A nosaltres ens va agradar molt, però no vam fer senderisme, així que en aquest tema no et puc ajudar. Però si hi vas, segur que no te’n penediràs! :)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Segueix-me
Rep cada nova publicació a la teva bústia de correu electrònic.
Uneix-te a altres seguidors!
Powered By WPFruits.com