Viatge a Àustria i la Toscana

Aquest és el viatge de 17 dies que vam fer l’estiu de 2016. La idea era centrar-nos en Àustria i passar els últims dies per la Toscana. Vam sortir amb la ruta d’Àustria preparada, però sense data de finalització del viatge.

 

Dia 1 – Divendres 22 de juliol
Barcelona-Valence

Sortim de Barcelona sobre les 17.30 hores en direcció a Innsbruck, sense saber on dormirem. Al final parem a Valence, abans d’arribar a Grenoble. Ens trobem que tots els hotels estan plens, però a l’últim hotel on anem a preguntar tenim la sort que hi ha una cancel·lació d’últimíssima hora i tenim habitació. La paguem a preu d’or, però a les 23 hores ja ve de gust posar-se al llit.

 

Dia 2 – Dissabte 23 de juliol
Valence-Innsbruck

Sortim sobre les 10.30 h cap a Innsbruck. Dubtem de si anar per l’autopista que passa per Torí i Verona, però al final ens decantem per la que creua Suïssa, que és un pèl més ràpida. En entrar a Suïssa, que encara té duanes, el primer que fem és comprar la vignette per enganxar al cotxe i poder circular per les autopistes del país. Val 38,50 euros i serveix per tot l’any.

Parem a fer benzina i ens adonem que aquí van amb francs suïssos (no hi havíem pensat!). No sabem a què equival en euros, i la benzina ens sembla molt cara. També parem a dinar a Berna. Després, a l’hotel, mirem què ens han cobrat per la benzina i veiem que un franc suís és gairebé un euro. El gasoil ens ha costat gairebé 1,44 euros/litre, molt més car que a França (1,24) i molt més car que a Àustria (1,04).

Arribem a Innsbruck sobre les 20 hores. Anem a deixar les maletes a l’hotel i sortim a veure la ciutat de nit. Aparquem el cotxe a prop del centre i sopem a un restaurant mexicà (La Taquería), molt bo i bé de preu. Després ens acostem al centre i ens encanten els carrers i cases il·luminats! Tot i que és dissabte per la nit i són les 22.30 h, ens sorprèn la de gent que hi ha pel carrer. Hi ha un munt de locals i la gent ja està fent la copa. Com que sopen tan d’hora… Per nosaltres és el típic ambient de ciutat a partir de les 00.30 de la nit. Fem la volta pel centre i a dormir, que estem cansats de tot el dia.

 

Dia 3 – Diumenge 24 de juliol
Innsbruck-Hall in Tirol-Wattens-Schwaz-Achensee

DSC_0031Pel matí tornem a fer la ronda pel centre d’Innsbruck. És diumenge i moltes botigues estan tancades, però moltes altres no, ja que és una zona molt turística. Arribem cap a les 11.30 h i trobem totes les terrasses plenes de gent. Quan mirem amb deteniment, ens adonem que ja estan dinant! Aquí van realment d’hora, i nosaltres encara tenim l’esmorzar a dalt de tot… Fa sol i la calor és intensa, i aquí els barrets ens van la mar de bé.

DSC_0039Sobre les 13 hores ja som al cotxe conduint cap a Hall in Tirol. En menys de 20 minuts hi som. És fàcil aparcar al centre i la zona blava avui és gratis. Hem caminat pel centre, molt bonic i tranquil. Hem vist l’església i hem buscat la Torre de la Moneda, tot i que no l’hem trobat i hem decidit seguir cap al següent poble. En menys de 10 minuts érem a Wattens. Aquest poble és conegut perquè hi ha la fàbrica de Swarovski. Hem arribat fins a la porta i hem vist el pàrquing amb força cotxes i gent fent cua a les taquilles. L’entrada a la fàbrica val uns 8 euros i ens ha semblat una turistada i no hi hem entrat.

Al següent poble, Schwaz, la nostra fita era trobar la mina de plata. No està gaire ben indicada (o nosaltres no ho hem sabut trobar). Sort del navegador del cotxe. No havíem estat mai en una mina i ens ha fet gràcia fer la visita. Hem comprat els tiquets (34 euros, 17 x cap) i hem hagut d’esperar només 10 minuts per entrar. Ens hem abrigat bé, perquè ens han dit que a dins de la mina hi feia fred i només hi feia 12 graus. Sort que ens DSC_0060hem posat pantaló llarg, vambes amb mitjons i folre polar, perquè només entrar en la primera sala on s’agafa el trenet ja feia una rasca impressionant. Per un moment semblava que estiguéssim a Port Aventura i hem agafat un trenet, digne d’una pel·li d’Indiana Jones, que ens ha endinsat 800 m sota terra. Un cop dins, vas veient diferents galeries, sistemes d’extracció de la plata, etc. Un guia t’explica com era la vida dels miners, i et posa unes projeccions on s’explica tot. La visita ha estat en alemany i anglès. Abans d’entrar, quan compres les entrades, et donen un paper en el teu idioma (en el nostre cas en castellà) on està tot explicat, per si et perds alguna cosa. La visita ha valgut molt la pena, ja que era una experiència que no havíem tingut mai.

DSC_0084Eren les 16.30 h de la tarda i encara no havíem dinat. Aquí van tan d’hora en els àpats que hem decidit anar a l’hotel a deixar les maletes i dinar a l’hora que ells sopen. Així, hem arribat a l’hotel, a un poble abans d’arribar al llac Achensee, hem deixat les maletes i hem sortit en direcció cap al llac. L’hem creuat fins a dalt (la carretera i les vistes són molt maques!) i hem dinat-sopat a Achenkirch, en un restaurant molt a prop del llac. Hem menjat molt bé, amb plats força generosos, i molt bé de preu. Després hem anat caminant per la riba del llac, on demà tenim intenció de banyar-nos si el temps acompanya.

El llac està envoltat de muntanyes, en algunes es veuen les pistes d’esquí que hi ha a l’hivern, i s’hi poden fer un munt d’excursions. És un lloc molt tranquil.

 

Dia 4 – Dilluns 25 de juliol
Rattenberg-Alpbach-Fügen-Mayrhofen-Zell am Ziller-Krimml

DSC_0094Avui la idea era passar el matí al llac Achensee i banyar-nos a les aigües transparents i dolces, però ens hem llevat plovent i, com que el llac ja el vam aconseguir veure ahir, hem decidit seguir la nostra ruta. Així, hem posat rumb a Rattenberg, un poble amb un encantador casc antic amb profundes arrels medievals. El carrer principal està ple de botigues i restaurants, i hi havia força animació. Hem pujat a les ruïnes del castell. Ens feia mandra fer-ho a peu, i quan estàvem a punt de pujar escales, hem vist un ascensor de vidre que ens ha deixat molt a prop i ens ha anat de perles. Des de dalt, hi ha unes vistes del riu i del poble molt xules.

DSC_0121Després ens hem encaminat cap a Alpbach, per a molts, el poble més bonic del Tirol. La veritat és que les cases de fusta amb milers de flors, i les muntanyes al fons, fan d’aquest un poble molt bonic. La propera parada ha estat Fügen, on hem entrat a veure l’església i el cementiri que l’envolta. Després hem anat fins a Mayrhofen, on hem al·lucinat, ja que és un Platja d’Aro al mig del Tirol, amb un carrer principal ple de botigues, restaurants, gelateries, supermercats, i molta, molta animació. Aquí ens hem quedat a dinar i hem passejat enmig de la gent. La veritat és que no esperàvem trobar aquest poble tan animat aquí dalt! Molta gent venia de fer excursions per la muntanya, ja que hi ha un telecabina que t’hi puja i a dalt hi ha molta oferta d’activitats i restaurants.

DSC_0133De camí cap a Krimml hem passat per Zell am Ziller, on hem fet una vista ràpida del centre amb el cotxe. Hem agafat la carretera que va fins a Krimml, que és preciosa, i en un punt ens deixava triar entre seguir cap al pas de Gerloss (amb un peatge de 8 euros) o seguir per una carretera secundària i saltar-nos el peatge. Com que anàvem amb temps i les vistes eren precioses, hem decidit fer la carretera secundària. Era molt petita i passava per alguns pobles i cases. També passa per un llac: seguint la carretera amunt hi ha un mirador amb boniques vistes i un petit bar. I quan ja faltava poc per arribar a Krimml hem vist de lluny el salt d’aigua més alt d’Europa, una passada! Sobresurt de color blanc DSC_0136per la muntanya, sobre un mantell verd de gespa i arbres. Demà farem l’excursió per veure’l de ben a prop!

Un cop a l’hotel, ubicat al costat de l’església, hem emplenat el document d’ingrés (com en tots els hotels d’Àustria) i el noi ens n’ha donat una còpia perquè, ensenyant-la, l’entrada al salt d’aigua ens sortirà de franc. Es veu que si no has de pagar 3 euros per cap.

 

Dia 5 -Dimarts 26 de juliol
Krimml-Enzingerboden-Zell am See

DSC_0154Avui, després d’esmorzar i guardar les maletes al cotxe, hem anat a peu fins a l’entrada del salt d’aigua de Krimml, que es veu molt bé des de la carretera. Si hi vas en cotxe, has de pagar 5 euros per aparcar al pàrquing.

En un punt del camí hi ha una petita taquilla on comprar les entrades. Hem hagut de fer la cua, ens han segellat el registre de l’hotel, i hem pogut passar. Un cop dins hi ha dos restaurants (un gairebé a l’entrada i un altre gairebé a dalt de tot), així com botigues de records. La visita ens ha portat dues hores de pujada, parant a tots els miradors a fer fotos, i una de baixada.

DSC_0181

L’excursió és fàcil quant a què el camí està molt ben marcat i és de terra compactada, però és força esgotadora, perquè fa tota l’estona pujada –una pujada que s’accentua a la part final, just passat el restaurant de dalt–, i la baixada és dura per als genolls i les cames. Tot i això, hi havia gent de totes les edats fent l’excursió, fins i tots persones que devien tenir més de 80 anys!

DSC_0190Dit això, el salt d’aigua és espectacular. Està dividit en tres trams i en tots baixa un gran cabdal d’aigua que fa impressió. A més, el paisatge és preciós i, tot i la gentada que hi transita, es pot respirar la calma de la muntanya. Durant el trajecte ens ha fet de tot: sol, núvol, pluja, fred, calor… Anàvem de bòlid posant i traient roba i obrint i tancant paraigües! :)

En arribar a baix hem decidit parar dinar al restaurant, amb vistes al salt d’aigua. Hem dinat molt bé i bé de preu, com en qualsevol altre restaurant que no estigui situat en un lloc turístic.

Sobre les 16 hores tornàvem a ser al cotxe en direcció a la vall de Stubach. La nostra propera destinació era Enzingerboden. Allà hi ha un telefèric (WeissSee) que puja als llacs i les glaceres, però quan hi hem arribat ja estava tancat (tanquen a les 17 hores i eren les 17.05). Hem vist que el preu per pujar i baixar era de 22 euros. Segur que les vistes i les excursions des de dalt deuen ser molt maques, però no es pot fer tot en un dia!

DSC_0233La propera parada del trajecte ha estat Zell am See, on hem anat a passejar pel centre, amb carrers de vianants, botigues, restaurants… Ja ens havien avisat que aquí hi ha molt de turisme àrab, però la veritat és que ens hem quedat parats de veure’n tants! Hi havia locals plens de noies tapades fins dalt, i semblava que els europeus érem els estranys… Fins i tot hem vist cotxes que venien des de Dubai. Sembla que la ciutat i el llac els encanta per venir a fer turisme. Curiós, si més no.

Després de fer el volt pel centre, hem passejat per la riba del llac, molt gran i relaxant, com tots els paisatges d’Àustria.

Hem tornat cap al cotxe i hem decidit fet la volta sencera al llac. Hi ha unes cases molt maques i es veu una zona tranquil·la i amb encant. Un cop acabada la volta, hem anat cap a l’hotel, a Zell am See, on passarem la nit. Demà ens espera la Glossglockner, la carretera que passa pel pic més alt i la glacera més gran d’Àustria.

 

Dia 6 – Dimecres 27 de juliol
Grossglockner

Avui hem sortit de l’hotel en direcció a la Grossglocknerstrasse. Des de Zell am See és fàcil arribar-hi. En un punt de la carretera hi ha una espècie de peatge, aquí et fan pagar 35 euros per cotxe i et donen un fullet explicatiu i una enganxina de la carretera per posar al cotxe o la moto. A l’estiu, la carretera està oberta de 6 a 21.30 hores.

DSC_0245

Just passat el peatge hi ha alguns punts on poder parar a fer les primeres fotos del dia i consultar el fullet. Aquí hi apareixen tots els punts on pots parar a fer fotos o a veure informació sobre el cim. Els dos punts principals, però, són el mirador Edelweiss-Spitze, que és el més alt de la ruta, i la glacera Kaiser Franz Josefs Höhe.

DSC_0271Nosaltres hem començat parant a tot arreu, ja que les vistes eren fantàstiques! Una de les parades ha estat a Haus Alpine Naurschau, on hi ha un petit museu i on hem vist un petit documental sobre les marmotes i la fauna i flora que hi ha en aquesta zona dels Alps. Després s’ha començat a tapar, a haver-hi boira i a ploure, i ja no hem pogut parar tant com haguéssim volgut. Tot i la boira hem pujat els 2 km de carretera que van fins a Edelweiss-Spitze. En un dia de sol deuen ser brutals les vistes. En l’estona que hem estat allà, però, s’ha començat a obrir el cel i hem pogut veure gran part del paisatge. Hem continuat la nostra ruta i hem anat parant als punts marcats que ens han semblat més atractius. Finalment, sobre les 14.30 hores hem arribat a la glacera. Estava totalment emboirat i plovia força, així que hem decidit parar a dinar al restaurant-mirador que hi ha a la punta del tot, just al costat del pàrquing cobert i gratuït de cotxes. De nou, just abans d’entrar al restaurant, la boira s’ha obert i hem pogut veure la glacera! Semblava que no podia ser, perquè estava tapat, tapat, però aquí la boira va i ve i no es pot perdre l’esperança.

DSC_0308

Mentre dinàvem, amb vistes a la glacera (sense boira), hem anat meditant si hi baixaríem o no. Per arribar fins a la glacera es pot fer el primer tram en un funicular o bé baixant per unes escales. A mi em feia il·lusió fer l’excursió, però cal dir que teníem les cames esgotades de l’excursió a Krimml. Entre que acabàvem de dinar i ens ho pensàvem se’ns han fet les 16 hores, i ens ha passat just el que els va passar a uns nois dels quals vaig llegir un blog: el telefèric que t’estalvia les escales s’acabava a les 16.30 h, de manera que teníem només 30 minuts per arribar a la glacera i tornar. El noi de la taquilla ens ha dit que des de dalt, l’excursió és d’1 hora, i des de baix (baixant amb el funicular), és de 30 minuts, i que ens donaria temps. Però com que no volíem anar amb presses i no sabíem si les cames ens aguantarien, hem decidit deixar-ho. Una llàstima! I pensar que en condicions normals 1 hora d’excursió, encara que faci baixada i pujada, no és res… Però amb el mal de genolls i les agulletes, no ens volíem arriscar. Un altre dia serà!

DSC_0317S’ha tornat a posar a ploure amb ganes i hem agafat el cotxe i carretera i manta. Hem sortit de la Grossglocknerstrasse i hem anat en direcció a Spittal. Allà hem fet un volt amb el cotxe pel centre, però no hem vist res significatiu i hem continuat endavant. La següent parada ha estat a Mauterndorf, per veure el castell. Aquí ja ens feia solet, i ens ha anat bé per estirar les cames i fer un volt pel castell. A continuació hem seguit fins a Altenmarkt, on teníem l’hotel reservat. Hem fet la ruta que passa pel pas d’Obertauern, que passa per vàries estacions d’esquí. Tota aquesta ruta l’hem fet per vies secundàries, sense peatge, i ha estat un ruta preciosa, amb uns paisatges verds i uns poblets petits al mig de la vall. Altenmarket és un poble molt bonic i animat, amb botigues i restaurants. Demà tornarem a fer ciutat i visitarem Salzburg!

 

Dia 7 – Dijous 28 de juliol
Salzburg

Avui ens hem llevat d’horeta perquè tenim moltes coses per veure. Jo sóc molt fan de “Sonrisas y lágrimas” i volia fer una ruta per algunes de les localitzacions de la pel·lícula.

DSC_0328Hem començat pel castell Hellbrunn. Als jardins hi ha la glorieta on la Liesl canta “I’m sixteen going on seventeen”. Es veu que quan van rodar la pel·lícula, aquesta glorieta estava al castell de Leopoldskron, i no sé perquè la van traslladar aquí. Hem aparcat al pàrquing del castell (2 euros/2 hores, o bé gratis si compres l’entrada al castell) i hem anat cap als jardins, que són gratuïts. La glorieta està molt ben indicada. No hi ha gaire gent fent-se fotos, així que l’hem pogut gaudir. Llàstima que la porta està tancada, si no segur que hagués començat a rodar per dalt dels bancs agafada del meu marit! :)

El castell es pot visitar per dins (40 minuts amb audioguia), i també es poden visitar uns jocs d’aigua (ruta guiada de 40 minuts). Diuen que és molt maco, però nosaltres no ho hem fet. L’entrada val uns 12 euros per cap, i és ideal per anar-hi amb nens.

DSC_0356Tot seguit hem conduït fins a Leopoldskron, un palau situat en un llac, on es van rodar alguns dels exteriors. Ara el palau és un hotel de 5 estrelles. Com que havíem vist que els tours guiats no entraven a l’hotel, i feien la foto des de l’altra banda del llac, hem vorejat el llac i hem fet la foto des d’allà. Però com que érem dos, anàvem amb cotxe i el palau és un hotel, hem pensat que podríem entrar dins i així ho hem fet. Hem aparcat el cotxe i hem anat cap als jardins i la reixa amb els dos cavalls que surt a la pel·li. Molt xulo! I només hem trobat una altra família (que parlaven castellà), fent la ruta, així que també hem estat tranquils.

DSC_0367

DSC_0392Després ens hem dirigit cap al centre de la ciutat. La idea era pujar a la fortalesa amb cotxe, cosa que no hem pogut fer. Però sí que ens ha servit per aparcar gratis a prop del centre: l’hem deixat a Brunnhausgasse, darrere de la fortalesa. Des d’aquí hem caminat 5 minuts fins arribar a l’abadia de Nonnberstiege, on es van rodar vàries escenes de la pel·lícula, com quan els nens van a buscar Freulen Maria o la fugida en cotxe.

La pujada a peu a la fortalesa ens ha semblat bastant forta i, com que anem cansats, hem pensat que ja la faríem amb el telefèric, que està inclòs amb l’entrada (12 euros la bàsica i 15,20 la completa), cosa que al final no hem fet. Baixant cap al centre hem vist un restaurant amb una terrassa amb vistes que ens havien recomanat, i com que ja era hora de dinar, ens hi hem quedat. Aquí no et pots deixar escapar una de les moltes cerveses que ofereixen: tenen carta de cerveses i tot! A més, hem dinat a una taula a primera línia.

DSC_0416

DSC_0436

Ja amb la panxa plena, hem seguit la visita: l’església de St. Peter amb el cementiri (on es van rodar les escenes de fugida de la pel·lícula), la Kapitelplatz, la Residentzplatz (escenari de la pel·lícula), la Domplatz, la catedral (on van batejar Mozart), l’abeurador de cavalls i el carrer de botigues Getreidegasse, amb els cartells medievals i on hi ha la casa de Mozart. Hem acabat la ruta als jardins de Mirabell, on hi DSC_0451ha vàries localitzacions de la pel·lícula, quan canten “Do re mi”. Aquí hem parat a descansar en un banc a l’ombra, i els nens d’una escola ens han fet un concert a l’aire lliure.

Hem tornat passant pel pont de Makartsteg, ple de cadenats de parelles enamorades, i des del qual es tenen bones vistes de tota la zona antiga de la ciutat. Hem anat a buscar el cotxe i cap a l’hotel a descansar. Després hi tornarem per sopar i veure la ciutat de nit.

 

Dia 8 – Divendres 29 de juliol
Gosausee-Obertraun-Dachstein (coves de gel)-Hallstatt-Bad Ischl

DSC_0493Avui, sortint de Salzburg hem passat per l’Schloss Frohnburg, últim escenari de “Sonrisas y lágrimas”, i tot seguit hem posat rumb cap a Gosausee, un llac preciós en mig de muntanyes. Quan hem arribat ens ha encantat el paisatge i la tranquil·litat i ens hem animat a fer la volta al llac, que és molt còmoda, amb un camí pla que ens ha portat al voltant d’una hora a ritme tranquil. Si es vol fer més excursió, es pot arribar a dos llacs més petits que hi ha a prop, on s’hi pot accedir a peu. També hi ha un restaurant on dinar amb vistes al llac.

DSC_0506

Després, com que ja eren gairebé les 13 hores, hem anat directament a Obertraun per anar a veure les coves de gel de Dachstein. Per pujar a les coves cal agafar un telefèric fins a la primera parada DSC_0535i allà fer una pujada de 15 minuts a peu. El pàrquing del telefèric estava a rebentar i ens hem quedat parats de veure que el telefèric més la cova de gel valia 30,80 per cap! Ens ho hem estat pensant una estona, perquè ens ha semblat desmesurat, però ja que hi érem, hem decidit fer-ho. No havíem estat mai en unes coves de gel, i la visita ha estat interessant i ha valgut la pena, tot i el preu. La visita a les coves dura més o menys una hora, i cal anar ben abrigat: a dins la temperatura és de -2º C! A més de la cova de gel, també es pot visitar la cova del mamut, i també es pot agafar el telefèric fins més amunt per arribar al mirador més alt. Com més opcions agafis, més hauràs de pagar.

Quan hem sortit de la cova eren les 16.15 hores i hem decidit anar cap a Hallstatt a dinar. Hem aparcat a la carretera, molt a prop del poble, però fora dels pàrquings de pagament, en un lloc on hi cabien 4 cotxes, i hem caminat cap al centre. Ens hem posat al primer restaurant que hem trobat i hem pogut dinar en una terrasseta amb vistes al llac. Fantàstic! Tot seguit hem fet un volt pel poble i hem pujat fins a l’església i el cementiri. Allà hem vist la capella amb els ossos, que ja estava tancada. Hem fet una foto a través d’una reixa de la porta per assegurar-nos que era allà, i hem pogut veure l’interior a través de la foto. L’entrada val 1,50 euros. Des d’on està l’església es tenen unes vistes del poble i del llac molt maques. És un poble preciós, amb unes vistes espectaculars i una calma impressionant.

DSC_0565

Amb tot, ja eren gairebé les 19 hores i hem posat rumb a Bad Ischl. Hem fet un volt pel centre, que està molt maco, arreglat i animat, i després hem anat cap a l’hotel.

Aquesta ha estat la gran sorpresa de la nit: l’hotel el teníem a Ebensee i el navegador ens marcava que estava a la muntanya, als afores del poble. Hem estat buscant pel bosc, però no l’hem trobat. Finalment hem tornat cap al centre del poble i hem vist un cartell on s’anunciava, però no aconseguíem trobar-lo. Molt estrany, tot plegat. Així que hem preguntat a un veí del poble que molt amablement ha sortit de casa seva i ens ha atès. Resulta que per accedir a l’hotel s’ha de fer a través d’un telefèric i és impossible fer-ho en cotxe! Total, que eren les 21.30 h i no hi podíem anar (el telefèric s’acabava a les 17 hores). El senyor ens ha indicat un hotel allà a prop on podríem dormir, hi hem anat i ens han donat una habitació la mar de maca, per gairebé la meitat de preu que ens costava l’altre. El problema està en què l’havíem reservat per Booking, i no sabem si ens tornaran els diners. Veurem! (Passats uns dies, ens van cobrar la nit que no havíem pogut gaudir.)

 

Dia 9 – Dissabte 30 de juliol
St. Wolfgang-St. Gilgen-Gmunden-Traunkirchen-Steyr

DSC_0593

Avui, per primer cop des que estem a Àustria, ens hem llevat amb sol i amb molta calor. Estem de sort, ja que avui farem la regió dels llacs i tenim pendent banyar-nos en un. Comencem la ruta cap a St. Wolfgang, que ens han dit que és molt maco. Com que fa tanta calor, hem travessat el poble amb cotxe en busca d’una platja per banyar-nos. No veiem gaires zones de bany. A l’inici del poble, just abans d’entrar-hi, hi ha la zona més gran, amb gespa per prendre el sol i entrada amb pedretes tipus sorra. Després, hi ha petits espais, de vegades privats, amb un trosset petit de gespa i escales que baixen al llac, tipus piscina. Hem creuat tot el poble i com que no ens decidíem hem seguit endavant, per una carretereta que voreja el llac. Aquí hem trobat un lloc per aparcar (que, de fet, pertanyia a un restaurant), i resseguint una tanca de fusta, hem anat trobant petits accessos al llac, cadascun amb una zona petita de gespa i pedretes per entrar a l’aigua. Aquestes zones estaven tancades amb una porteta, i en algunes posava que era privat. Ens hem “colat” en una que no deia res, però que segur que era privada, i ens hem fet un bany increïble. En aquesta zona estàvem gairebé sols, i teníem la nostra petita platja privada. El sol, la vista, els ànecs, les barquetes amunt i avall… Un matí molt relaxant! Ja eren gairebé les 13 hores quan hem decidit anar a visitar el centre del poble. Hem deixat el cotxe en un dels pàrquings de pagament del centre, i hem fet la volta a peu. El poble és molt pintoresc, i està ple de restaurants i botigues. Hem decidit quedar-nos-hi a dinar, i hem trobat un restaurant sota els arbres i a peu de llac on hem dinat fresquets i amb bones vistes.

Després, hem acabat de fer la volta pel poble i de mirar unes quantes botigues, i hem posat rumb a St. Gilgen. Per arribar-hi, s’ha de vorejar tot el llac, i en menys de 20 minuts hi érem. És un poble més petit que St. Wolfgang, però també és molt maco. Hem vist el centre en cotxe, perquè feia una calor insuportable.

DSC_0627Hem decidit seguir el nostre trajecte (i continuar gaudint de l’aire condicionat del cotxe) fins a Gmunden. Aquesta població està a la vora d’un altre gran llac. Hem deixat el cotxe en una zona blava (els dissabtes a partir de les 12 hores no es paga) i hem fet un volt pel centre i per la riba del llac. Quan tornàvem cap al cotxe han començat a sonar les campanes del Rathaus (un edifici molt bonic).

Hem seguit la ruta fins a Traunkirchen, un poble DSC_0648molt petit on hem fet un petit volt a peu pel centre i la riba del llac.

L’última parada del dia ha estat Steyr, on hem buscat un hotel per dormir i n’hem trobat un just al carrer principal: un carrer amb molt d’encant, ple de bonics edificis, restaurants i paradetes (just estaven de festa major). Demà ens espera la Vall del Danubi!

 

Dia 10 – Diumenge 31 de juliol
Melk-Schallaburg-Mühldorf-Spitz-Weissenkirchen-Dürnstein-Krems am der Donau-Viena

DSC_0656Avui ens hem llevat amb sol i molta calor. Hem sortit de l’hotel en direcció a Melk. Arribant-hi hem vist des de lluny la impressionant abadia-fortalesa. Sembla mentida que en aquests poblets de boniques casetes aparegui de cop un edifici tan enorme i imponent com aquest. Hem deixat el cotxe al centre del poble (és diumenge i no es paga) i hem fet un volt pel centre empedrat i ple de restaurants i botigues, però no ens hem vist amb cor de pujar a l’abadia per culpa de la calor sufocant: només teníem ganes de tornar al cotxe i posar l’aire condicionat.

Aquí hem vist molta gent que creuava a peu o en bicicleta un dels afluents del Danubi, i a l’oficina de turisme hem agafat un mapa i hem vist que anant cap el Danubi hi ha una zona de bany i també per passejar.

De nou en la frescor del cotxe hem posat rumb a Schallaburg. Aquí hi ha un castell també força impressionant. Diuen que és una de les perles d’aquesta ruta, però nosaltres només l’hem vist per fora. Tot seguit hem anat cap a Müldorf, on també hi ha un altre castell. Aquest no l’hem trobat, però la carretera ha valgut molt la pena, ja que passes per zones de vinyes que recorden la Toscana.

La següent parada ha estat Spitz. Aquí hem vist una petita platja i hem estat temptats de banyar-nos al Danubi, però la sorra gairebé negra i el riu de color gos-com-fuig no ens han fet el pes i hem continuat endavant.

DSC_0675A Weissenkirchen hem entrat a veure l’església fortificada. És molt autèntica, i des de dalt es tenen bones vistes del poble i del Danubi. Un cop a baix, hem vist el restaurant d’un hotel, amb vistes al riu.

Després hem anat fins a Dürstein, una de les ciutats amb més encant de la ruta. Té un carrer principal molt animat (aquí és on hem trobat més ambient), una torre blava i les ruïnes d’un castell on Ricard Cor de Lleó d’Anglaterra va estar empresonat el 1192. Les vistes del Danubi des del final del carrer principal (on hi ha un hotel de cinc estrelles) són les més maques que hem vist. A més, el cel s’ha tapat i la temperatura ha baixat, així que hem pogut gaudir de la passejada.

DSC_0691

DSC_0701

 

 

 

 

L’últim poble de la vall del Danubi ha estat Krems am der Donau. Aquest és el poble més gran de tots, i té un centre històric també molt maco.

Hem arribat a Viena sobre les 19 hores, hem descansat una estona a l’hotel, i després hem sortit a veure el centre il·luminat. Hem anat a buscar el metro i hem comprat dos bitllets de 24 hores per 7,60 euros cadascun (un bitllet senzill val 2,20 euros). Hem sortit just davant de la catedral, que estava il·luminada i hi estaven fent missa. Després hem sopat en una pizzeria que hi ha molt a prop (Pizza Bizi), on demanes el teu tall de pizza i la beguda, i seus tranquil·lament en una de les taules. El sopar ens ha costat 7,50 euros, i el local té força èxit. Com que s’ha posat a llampegar, tronar i ploure, hem decidit tornar a l’hotel. Ja veurem demà la ciutat, esperem que sense pluja!

 

Dia 11 – Dilluns 1 d’agost
Viena

DSC_0746

Avui hem començat la visita pel palau de Schonbrunn, residència d’estiu dels Habsburg, i on van viure també l’emperador Francesc Josep i Sisí. Abans d’anar-hi havíem estat consultant el web oficial per saber quin tipus d’entrades es podrien comprar, i no ens acabava de quedar clar. Volíem veure el palau i DSC_0734els jardins, que jo tenia entès que eren gratuïts, però en la modalitat Classic Pass posava que incloïa el palau, el jardí privat, l’hivernacle, el laberint i la glorieta (21,60 euros). Així que pensàvem que calia comprar aquestes entrades. Però no, navegant per Internet vam trobar un blog on explicaven que la millor opció és la del Grand Tour (40 habitacions, 50-60 minuts de visita i 16,40 euros), ja que, efectivament, els jardins són gratuïts. El que inclou l’opció més cara és el pis de dalt de la glorieta i un laberint, cosa que, si no et fa molta il·lusió, et pots estalviar.

DSC_0753Hi hem arribat còmodament amb metro, hem comprat les entrades just entrar, en unes màquines expenedores (així no cal fer la cua, que tampoc és que fos gaire), i ens ha donat hora d’entrada a les 13.03. Com que teníem una hora per davant, hem anat cap als jardins i hem pujat fins a la glorieta. Hem tingut sort que el dia ens acompanyava: no feia sol i la temperatura era d’uns 24 graus. Jo ja hi havia estat fa més de 20 anys, i feia tantíssima calor que no vaig poder passar de mig camí. Si us toca un dia calorós, no oblideu el barret o el paraigües per aixoplugar-vos del sol, ja que hi ha poques ombres per arribar fins a dalt.

Les vistes des de la glorieta són molt maques, ja que es veu el palau i la ciutat al fons. Amb l’hora que teníem hem pogut arribar a dalt, amb calma, i tornar a baixar, amb les parades obligatòries per fer fotos.

Un cop dins, et fan deixar la motxilla en un guarda-roba (tot i que la bossa en principi no te la fan deixar) i et donen una audioguia en el teu idioma (en el nostre cas, en castellà). Llavors, vas passant les sales i escoltant tot el que t’expliquen de cadascuna. Està bé perquè descobreixes com vivien els emperadors i veus el luxe que els envoltava.

DSC_0767DSC_0775

 

 

 

 

 

 

 

Quan hem sortit, hem dinat allà mateix, en un restaurant que hi ha just abans de la sortida. No és barat, però hem dinat molt tranquils i fresquets. Després hem anat a buscar el metro i ens hem plantat a l’Stadplatz, el parc on hi ha el Kursalon i la famosa estàtua daurada de Strauss. Hem seguit caminant i hem vist l’Òpera (des d’on fan el concert d’any nou), l’Albertina, el Burggarten, el Neue Burg, la Biblioteca Nacional, el Hofburg, l’escola espanyola d’equitació, la Catedral, el Kaisergruft (on estan enterrats tots els Habsburg) i hem parat just davant de l’Hotel Sacher a descansar. Dubtàvem de si comprar un pastís Sacher al lloc d’on és originari, però al final ens n’hem estat. Des d’aquí hem agafat el metro fins al Rathaus. L’hem vist per fora i per dins, ja que es poden visitar els patis de forma gratuïta, i també hem caminat fins al Parlament. Tots els edificis són molt majestuosos.

DSC_0779  DSC_0788

 

 

 

 

 

 

Des d’aquí hem anat a buscar el metro i cap a l’hotel a descansar. Sobre les 20 hores hem agafat el cotxe i hem anat fins a Grinzing a sopar. Grinzing ara pertany a Viena, però abans era un poble i té un encant especial. Aquí és típic sopar en un heurigen, un restaurant on serveixen especialitats austríaques acompanyades de vi que ells mateixos fabriquen de les vinyes que hi ha al voltant. Hem sopat al DSC_0805Heurigen Hans Maly. És una espècie de self service on tu has d’anar a la barra (que sembla una cansaladeria) i triar el que vols. Un cop a la taula, et vénen a servir la beguda, i t’ho menges en un pati sota els arbres mentre toquen música en directe. Molt xulo!

Després hem fet un volt amb cotxe pel barri, que té unes cases molt maques, i cap a l’hotel. Aquestes són les últimes hores a Àustria, ja que demà deixarem el país per començar la tornada a Barcelona.

 

Dia 12 – Dimarts 2 d’agost
Viena-Llac de Garda

20160802_204548Dubtàvem de si tornar a Barcelona per Suïssa, per continuar gaudint de la fresqueta alpina, o baixar per la Toscana, per canviar d’escenari. Finalment, hem decidit que tornaríem per Suïssa, fent algunes parades i passant un parell o tres dies més allà. El navegador el teníem amb destí a Sankt Moritz i hem creuat tot Àustria de punta a punta. Quan estàvem a l’alçada d’Innsbruck, hem vist al navegador una autopista que baixava directament al llac de Garda, on la meva germana estava passant uns dies amb la família, i hem parat a una benzinera per acabar de decidir. Finalment hem posat rumb a Itàlia! Hem arribat al llac de Garda i ens hem dirigit a Moniga del Garda, on tenien l’allotjament. Hem vist la platja del llac on demà tenim previst banyar-nos i, el més important, hem estat amb la família!

Aquí la temperatura encara és bona. A la Toscana està clar que ens fregirem… Però així fem el contrast de la fresqueta i l’ordre immaculat en totes les coses dels austríacs, a la calor i el caos italians, que ja ens agrada.

 

Dia 13 – Dimecres 3 d’agost
Garda-Lucca

Avui hem passat el matí banyant-nos al llac de Garda, a la platja del Camping Sereno, que és molt maca i molt tranquil·la, i amb aigües cristal·lines. És una platja per a les persones que s’allotgen al càmping, així que no sabem quines platges públiques hi ha per la zona.

dsc_0834Després de dinar hem anat cap a Lucca, on hem arribat sobre les 19.30 hores. Després de deixar les maletes a l’hotel, hem anat a peu fins al centre de la ciutat, que està tota emmurallada, i hem començat a fer ruta. Lucca es caracteritza per tenir un munt de places, esglésies, algunes torres altes, la casa natal de Giacomo Puccini, i per l’ambient en tots els restaurants que hi ha repartits per tot arreu. A mi m’ha fet molta gràcia l’amfiteatre romà: esperava veure’n un tipus el de Roma o el de Verona, però en petit, i resulta que són tot pisos! La gent viu a l’amfiteatre i la plaça interior està plena de restaurants. Molt original! Hem sopat per allà a prop i després hem continuat la ronda. Tornant ja cap a l’hotel hem passejat una estona per sobre les muralles. El poble, de nit, té carrers una mica solitaris, però a tot arreu apareix una plaça o un local animat. Demà ens endinsarem a la Toscana. Val a dir que en la nostra ruta a la Toscana no hem contemplat ni Florència ni Pisa, perquè ja hi havíem estat, però són ciutats que no us podeu perdre!

 

Dia 14 – Dijous 4 d’agost
Lucca-Vinci-San Gimignano-Monteriggioni-Siena

dsc_0859Avui hem sortit de Lucca direcció Vinci. Hem posat al navegador que no volíem anar per autopistes, per fer carreteres maques, però la veritat és que la ruta que ens ha fet fer no era gaire maca, ja que passava per molts afores de pobles i zones industrials. Hem arribat a Vinci i hem anat cap al centre amb el cotxe. Com que no hem trobat on aparcar, hem seguit la carretera amunt i ens ha anat bé, perquè hem trobat el cartell que anunciava la casa natal de Leonardo da Vinci, que està als afores del poble. Hem parat primer en una exposició de Leonardo molt ben senyalitzada, que ens pensàvem que era la casa, però ens han dit que no, que havíem de continuar un quilòmetre més pujant per la carretera. Finalment hi hem arribat. Es tracta d’una casa senzilleta, però ens ha fet gràcia veure-la, tot i que no hi hem entrat.

dsc_0877Després hem anat cap a Chianti, tot una zona on comencen les vinyes i les oliveres. Hem passat per Greve in Chianti per anar cap a Radda in Chianti per carreteres secundàries. Es fan alguns petits ports de muntanya, i les vistes són molt maques. Pel camí hem trobat el castell de Gabbiano, molt maco i amb molt bones vistes. Allà hi havia un restaurant (Il Cavaliere), molt tranquil, on hem decidit quedar-nos a dinar. Tot i tenir para-sol, hem passat força calor, ja que no corria gaire l’aire. Hem agraït tornar al cotxe i hem anat en direcció a Radda in Chianti, que estava molt animat, i tenia bona pinta, però feia tanta calor que hem decidit no baixar del cotxe.

dsc_0889Tot seguit hem anat cap a San Gimignano, un poble ple de torres i amb molt d’encant. Des de lluny ja teníem unes vistes precioses des de la carretera. Hem aparcat gratis en una placeta molt petita, a uns 200 metres de l’entrada principal, i hem sortit del cotxe sota la solana que queia. Un cop dins el poble, l’ombra de les cases i l’aire que corria ens han donat una agradable sorpresa, i hem pogut passejar-hi tranquil·lament. San Gimignano és preciós, i val molt la pena deixar-se endur pels carrers empedrats i plens de botigues de tot tipus. I com no, res millor que fer un gelat en una de les dues gelateries de la plaça principal i menjar-se’l a l’ombra mentre admires el lloc on et trobes.

La següent parada ha estat Monteriggioni, un poble petit i tot emmurallat. Hem deixat el cotxe al pàrquing (3 euros la primera hora, aquí no hi ha més opcions), i hi hem entrat. També té molt d’encant, tot i que és força petit i en un moment està fet. Hem decidit descansar una estona en un banc de la plaça principal, i després continuar la nostra ruta fins a Siena.

dsc_0905dsc_0916

 

 

 

 

 

Hem buscat l’hotel i després hem anat a sopar a la ciutat. És preciosa! El Duomo és immens i molt bonic, i la piazza del Campo està molt animada i molt ben il·luminada. Hem sopat en un dels restaurants de la plaça i després hem continuat passejant pel centre. Té alguns carrers comercials que estaven força animats tot i ser de nit i estar les botigues tancades.

 

Dia 15 – Divendres 5 d’agost
Pienza-Montepulciano-San Quirico-Bagno Vignoni-Volterra

dsc_0938Avui teníem intenció de fer algun poble més de la Toscana i ja començar la tornada, passant per Cinque Terre, però abans d’anar a dormir vam llegir que hi havia carreteres molt maques i pobles que calia visitar, i hem decidit fer un dia més complet aquí. El dia ens acompanyava, ja que estava núvol i la temperatura era perfecta. Així que hem començat anant a Pienza. Hem agafat carreteres interiors “panoràmiques”: de Siena hem anat a buscar Arbia, Asciano i Chiusure. A Chiusure hem parat a l’abadia de Monte Oliveto Maggiore i hem fet un volt força relaxant (tot i que fa baixada!).

dsc_0973Després hem passat per San Giovanni d’Asso i Castelmuzio. Aquí a prop hem parat també a veure l’abadia de Santa Anna. Finalment hem arribat a Pienza. Diuen que és la ciutat model del renaixement. La va fer construir el papa Pius II i va viure aquí durant molts anys. El centre és molt bonic, en alguns moments recorda pobles medievals de l’Empordà. De fet, tota la Toscana és com l’Empordà, però en gran: els camps arriben a l’infinit i els pobles són tots empedrats i força grans. Pienza és molt turístic i està ple de botigues tant de records com de menjar típic (pasta, formatge…). Hem dinat en un restaurantet de la plaça d’Espanya i ens han pegat una bona clavada. Dinar al centre d’un poble turístic és el que té.

dsc_0982D’aquí hem anat fins a Montepulciano. Des de la carretera ja es veu el poble dalt d’un turó, i les fotos amb aquestes vistes són molt xules. Un cop dins del poble, té un carrer principal que puja i puja i puja… S’ha posat a ploure a mig camí i ens hem anat aixoplugant aquí i allà, ja que ens hem deixat els paraigües al cotxe. Com que amenaçava que cauria una tempesta (amb llamps i trons), no hem arribat a dalt de tot i hem iniciat la baixada abans del previst. El poble és molt maco, com tots els de la zona.

Després hem retrocedit el camí i hem tornat cap a Pienza per anar fins a San Quirico. Diuen que aquest tros de carretera és el que té més bones vistes de la Toscana i la veritat és que són precioses! Hem anat parant a tots els punts on podíem deixar el cotxe i hem estat fent fotos aquí i allà. A més, amb la tempesta, es veien al fons cortines d’aigua i un arc de Sant Martí.

dsc_1010

dsc_1025San Quirico és un poble més petit i més tranquil, no tan turístic. De nou, hem fet el carrer principal i hem visitat l’església. Ens ha agradat l’ambient de poble, i les botigues no tan turístiques: barberies, súpers, cafeteries, perruqueries, botigues de tot a 100, etc. I, com en la majoria de pobles on hem estat, els iaios asseguts a les escales de l’església o en cadires, fent-la petar. Molt italià!

dsc_1033

L’última parada del dia ha estat Bagno Vignoni, un poble amb una plaça encantadora, i amb unes antigues termes romanes. Després la idea era visitar Volterra i anar a dormir a un poble a prop, on teníem l’hotel, però amb totes les visites que hem fet durant el dia (ens ho hem pres amb calma), no hem tingut temps de visitar Volterra, així que ho farem demà al matí.

 

Dia 16 – Dissabte 6 d’agost
Volterra-Viareggio-La Spezia-Manarola-Vernazza

dsc_1043

Avui hem començat el dia visitant Volterra. És un altre dels pobles de la Toscana ben bonic! El carrer principal està molt animat i tot està molt ben senyalitzat. Hem començat anant cap a l’amfiteatre romà que es pot visitar des de baix o bé veure des de dalt. Nosaltres hem optat per aquesta segona opció. Després hem vist la plaça del duomo i el palau del bisbe. Hem entrat al duomo, que és molt maco, i a totes les esglésies petites que hem anat veient. Volterra és un poble on hi ha vida, i les botigues que hi ha així ho demostren, ja que no totes són per a turistes (tot i que sí la majoria). Aquí és típic l’alabastre, hi ha un munt de productes d’aquest material.

dsc_1075Cap al migdia hem sortit cap a Viareggio. Després de tants dies fent interior, teníem ganes de tornar a veure el mar! I hem decidit anar a cap a la costa toscana. Ens ha sorprès molt i molt la zona. Hem arribat al poble i hem volgut baixar fins al mar, pensant en trobar un passeig de vianants arran de mar on poder dinar. Però no aconseguíem ni veure el mar! Viarregio és com un Maresme en gran, amb quilòmetres i quilòmetres de platja i molta sorra fins arribar al mar. El que és més curiós de tot és que gairebé tota la platja és privada: hi ha “bagnos” amb una petita zona on deixar el cotxe, tot seguit el restaurant, i al final laplatja. I com que estan a tocar els uns dels altres, gairebé no aconsegueixes veure el mar. Nosaltres hem anat conduint per la costa fins que hem entès que no trobaríem cap passeig, i hem aconseguit aparcar en un dels pàrquings d’un “bagno”. Aquí hi havia el restaurant, on hem dinat, i casetes on canviar-se per anar a la platja. I tota la sorra fins al mar estava plena de para-sols amb hamaques de pagament! De fet, el caminet de fusta típic que a casa nostra arriba gairebé al mar, aquí desemboca al taulell on es paguen les hamaques. Molt curiós de veure i molt estrany, tot plegat. Després de dinar hem seguit pujant cap a La Spezia per la vora del mar i hem aconseguit veure dues o tres zones de platges gratuïtes. Molt fort!

Ja a l’autopista hem vist unes muntanyes força impressionants al fons, i hem deduït que és d’on extreuen el marbre de Carrara (ciutat que està molt a prop). També hem vist un munt d’indústries que es dediquen al preuat marbre.

Teníem la idea de parar a La Spezia per anar en tren a un parell de pobles de Cinque Terre. Se’ns han fet més de les 18 hores i no sabíem si tindríem temps de tot, així que hem pensat de quedar-nos a dormir a La Spezia per si de cas fer-ho l’endemà. Hem preguntat en algun hotel i ens han donat un preu força elevat per una nit, i com que el que hem vist de la ciutat no ens ha agradat gaire, hem pensat que podríem deixar-ho per un altre viatge i tirar ja cap a casa.

Havíem llegit en algun blog que el millor per recórrer Cinque Terre és el tren, i podem corroborar que és així, perquè finalment hem decidit fer-ho amb el cotxe i ha estat una mica Odissea. Des de La Spezia fins a Manarola la carretera està força bé. Com que ja era per la tarda, hem pogut deixar el cotxe al pàrquing que hi ha més a prop del poble. Hem caminat 10 minuts de baixada (que després eren de pujada) i hem arribat a l’església del poble. Des d’aquí, tot el camí fa baixada fins al mar. El poble és molt maco i molt pintoresc, i està ple de restaurants i de botigues. El tren et deixa a mitja alçada del poble. Un cop a baix de tot hem pogut fer la típica foto del poble, vist des d’un tros de camí de ronda, i hem gaudit de l’ambient. Aquí no hi ha platja, però la gent es banya igual baixant per una escala com les de la piscina, i prenen el sol a la rampa d’asfalt que hi ha per baixar les barques, que, per cert, estan al mig del carrer, al costat de les botigues.

dsc_0015-2

dsc_0033Després la cosa és complica de Manarola a Vernazza. La carretera es fa més estreta i en el desviament cap a Vernazza, el tram està en força mal estat. A més, el pàrquing que queda més a prop del poble està a un quilòmetre de baixada (que, de nou, després serà de pujada). Un cop al poble, el carrer principal és pla. Aquí hem vist un parell de platges amb sorra, i un munt de gent a tot arreu. Estava molt animat, i fins i tot hi havia una banda tocant arran de mar. Hem pogut veure els colors de la posta de sol a l’horitzó, mentre gaudíem del paisatge i de l’ambient. Aquí no hi hem pogut estar gaire estona perquè no volíem que se’ns fes de nit abans d’arribar adsc_0026-2l cotxe. Així que hem tornat a refer el camí i cap a Gènova, on teníem previst passar la nit.

El navegador ens deia de sortir del poble per l’altra banda. Veiem la carretera molt petita i dubtàvem de si tornar per on havíem vingut, però finalment hem decidit anar per la que ens indicava el navegador. Aquest tram ha estat el pitjor de tots, ja que només hi passava un cotxe i la carretera estava en força mal estat (a més d’indicar que només és per a cotxes autoritzats). Sort que només ens hem creuat amb tres cotxes en tot el camí, i just en punts on hem pogut passar sense complicacions.

Hem anat seguint les indicacions per arribar fins a l’autopista cap a Gènova i com que ja eren gairebé les 22 hores, hem començat a buscar hotel i n’hem trobat un amb un restaurant molt xulo i acollidor just passat Levanto i abans d’arribar a l’autopista (Hotel Abetaia). Hem parat a preguntar i tenien habitació i ens hi hem quedat. Demà serà dia de tornada!

 

Dia 17 – Diumenge 7 d’agost
Levanto-Barcelona
Avui hem estat conduint tot el dia. En part amb ganes d’arribar a casa, però amb nostàlgia de tot el que hem viscut aquests dies, que ens quedarà gravat per sempre a la memòria.

 

DADES D’INTERÈS
– Despesa total: 3.114 euros (410,55 en benzina, 284,80 en peatges, 720,41 en àpats, 1.518,21 en hotels, 128,40 en entrades i 51,70 en extres).
– Quilòmetres recorreguts: 5.330 km
– Portàvem alguns hotels reservats des de Barcelona, i d’altres els reservàvem d’un dia per l’altre a través de Booking.

Pin It

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Segueix-me
Rep cada nova publicació a la teva bústia de correu electrònic.
Uneix-te a altres seguidors!
Powered By WPFruits.com