Tag Archives: viatges

Javier Reverte presenta Colinas que arden, lagos de fuego

“Quan arribes a l’Àfrica, passa el que passa, que comença a explicar-te històries i comences a viure situacions plenes de força i vitalitat. I no vaig tenir més remei que escriure el llibre.”

L’escriptor i periodista Javier Reverte és autor d’un bon nombre de llibres de viatges que han tingut una calorosa acollida entre els lectors. Ara, deu anys després de publicar-se Los caminos perdidos de África, torna amb Colinas que arden, lagos de fuego, on relata amb una prosa molt personal el seu retrobament amb els habitants i paisatges d’Àfrica, esquitxant-los amb pinzellades del passat del continent negre, del colonialisme europeu i l’edat de les exploracions.

Després d’anys viatjant sol, aquest viatge a l’Àfrica l’ha fet acompanyat. Com prefereix viatjar?
Viatjar acompanyat té els seus avantatges, perquè pots fer coses que tu sol no podries, com per exemple un trekking pel nord de Kenya, en un territori força salvatge i perillós, caminant sis o set dies uns 20 km al dia. Són zones on és millor anar acompanyat i amb guies locals.

Però realment prefereixo viatjar sol, perquè és millor per a un escriptor. Vas més obert, tens una sensació de llibertat immensa perquè fas el que et dóna la gana, i si t’equivoques, el que no li perdonaries a altra persona en tota la vida, a tu t’ho perdones en cinc minuts.

També tens una sensació de vèncer les teves pròpies resistències. Et sents orgullós de tu perquè vences la fatiga i moltes dificultats que tu sol has de solucionar. El viatge en solitari està molt bé, el que passa és que quan tornes t’has fet de tal manera lliure i independent que tornes assilvestrat, fet un salvatge, i no fas cas de res. Però al final et sotmets…

Què té l’Àfrica que atrapa tothom qui hi viatja?
Cada vegada que viatges a l’Àfrica veus coses noves, i és com si et digués a cau d’orella “vinga, vinga, a escriure!”. I no tens més remei que fer-li cas. Per a mi, el poder fonamental de l’Àfrica és la sensualitat. És un continent tremendament sensorial, t’ataca els sentits, no només la vista, sinó també l’olfacte… quina olor fa l’Àfrica! De vegades fa olor d’estables, d’altres a flors, una barreja d’olors dolentes i bones que donen una potència a la seva olor molt vital. És una bellesa de naturalesa. També els sons, les nits dormint a la sabana a l’aire lliure en tendes de campanya, amb els bramuls de les hienes, els crits dels mussols, els grunyits dels hipopòtams, els rugits dels lleons… Tot això et fa sentir que estàs vivint com en una pel·lícula, a bord d’una aventura real. I estàs vivint tan emocionadament que vols explicar-ho! És una necessitat que t’imposa l’Àfrica.

Què es considera per sobre de tot, viatger o escriptor?
Escriptor, perquè escric altres coses (novel·les, poesia). A mi viatjar m’agrada moltíssim i m’agrada escriure llibres de viatges, però fonamentalment la meva vida és l’escriptura. Algun dia deixaré de viatjar i seguiré escrivint, perquè el que més m’agrada és escriure, després de les dones! (Riu.)

Escriure llibres de viatges és en certa manera com fer periodisme…
Sí, en els llibres hi ha molt del periodista que jo vaig ser. Faig reportatge en els meus viatges, parlo amb molta gent, pregunto, m’informo, hi ha molta actualitat. Però, encara que els mecanismes que utilitzo moltes vegades són periodístics, l’estructura del llibre és literària.

Com es documenta per fer les referències històriques en els llibres: parlant amb la gent del lloc o abans de sortir de viatge?
Abans de sortir. Decideixo una destinació o vàries en funció d’emocions, sobretot emocions literàries. M’agrada anar a llocs on es va concebre un gran llibre o on va residir un gran escriptor. Així com hi ha gent que va a la Meca o al Vaticà a tocar la pedra sagrada o veure el Papa, a mi m’agrada anar a llocs on hi va haver una gestació literària important. I una vegada he decidit el lloc em documento durant tres o quatre mesos tot el que puc. Compro llibres, llegeixo molta història, i a partir d’aquí em faig una ruta que ja sé que després canviarà, i que m’obligarà a canviar el bitllet de tornada perquè em quedaré més temps del previst. És part del joc i part de la gràcia.

Amb els seus llibres de viatges, té la intenció de motivar la gent a viatjar i seguir els seus passos?
La meva intenció és fer bons llibres que tinguin un valor literari. Si després animen la gent a viatjar, fantàstic! Perquè jo el que pretenc sobretot és despertar una emoció. Si aquesta emoció anima a llegir, perfecte, i si anima a viatjar, millor que millor, perquè viatjar em sembla que és una bona actitud i que a tothom li convindria molt sortir de la closca en la qual està ficat. Els nostres polítics haurien de viatjar més i potser el món seria molt millor.

Vostè es declara amant de la llegenda. Creu que amb el temps els seus llibres es convertiran en una Odissea versió Javier Reverte?
Tant de bo! (Riu.) Però no crec que arribi a l’altura d’Homer ni de bon tros! Jo crec que amb els llibres que estic fent ara estic obrint un forat a Espanya d’un tipus de literatura que no es feia. No és que m’hagi inventat la literatura de viatges, però he obert un camí que no existia. Això potser es valorarà més endavant.

Scott Fitzgerald, autor d’El Gran Gatsby, deia que un escriptor ha d’escriure per als joves de la seva generació, per als crítics de la generació següent i per als estudiosos de les següents…

Després d’estar a punt de morir a causa de la malària que va contraure a l’Amazones, quin és el seu major temor?
Que els passi alguna cosa dolenta als meus éssers estimats, i la traïció d’alguna persona a la qual estimo. Por a la vida no li tinc i la por a la mort l’he perdut, perquè quan vaig passar la malària vaig ser conscient que em moriria un dia, ja que la malaltia era a vida o mort. Ho vaig percebre molt bé i em vaig adonar que era una cosa tan tremendament natural que no importava molt.

Alguna vegada s’ha plantejat instal·lar-se en algun lloc del món que no sigui Espanya?
Sí, en moltíssimes, però no per estar-m’hi de forma permanent. M’encantaria estar recorrent món i parar-me en els llocs potser tres mesos, dos anys, un mes, cinc anys… La meva vida ideal seria la d’un nòmada, però no per necessitat, sinó per vocació.

En els seus viatges ha conservat la mirada i la capacitat de sorpresa infantil. Como ho aconsegueix?
Jo conservo un arma absolutament infantil i procuro defensar-la aferrissadament. Jo no vull deixar de ser un nen i tracto de mirar les coses amb els ulls d’un nen. La societat intenta arrossegar-nos perquè ens tornem adults i jo no en tinc cap ganes.

I quins llocs del món li han impactat més?
Molts! Jo viatjo en funció de l’emoció, i l’emoció m’ha portat tant a viure a Nova York uns mesos, com a recórrer Irlanda, recórrer l’Àfrica diverses vegades o anar als vells boscos del Canadà.

Si hagués de recomanar alguna cosa, recomanaria que viatgéssiu a algun lloc que no conegueu, que sigui molt lluny, que no us soni de res, per poder dir “vaig a sorprendre’m d’això”. Moltes vegades he pensat d’arribar a un aeroport, veure el panell de tots els vols i dir “quin és el nom que em sona menys? Doncs allà me’n vaig!”.

Ja té pensada la seva propera destinació?
Ara marxo a Irlanda un mes, he llogat una casa a la costa occidental. Vaig fer un viatge per Irlanda de tres o quatre mesos fa uns anys i al final no vaig escriure res perquè no em sortia, i no em sortia perquè estava tot el dia en els pubs i m’hagués sortit un llibre de borratxos! (Riu.)

Ara he pensat que en comptes d’anar movent-me em quedaré en un lloc fix per pensar com enfocar el llibre, perquè les notes ja les tinc.

I després me’n vaig a Giangtse, a la Xina, per recórrer el quart riu més llarg del món. Àsia l’he treballat poc, no m’ha atret molt, però provaré.

Entrevista realitzada conjuntament amb Jaci Alía.

Colinas que arden, lagos de fuego
Javier Reverte
Plaza & Janés
Pàgines: 400
PVP: 21,90

Pin It
Etiquetat , , , ,

Sant Petersburg, la finestra de Rússia al món occidental


El mes d’abril encara fa fred a Sant Petersburg, però ja comencen a desgelar-se les fonts, els canals i el riu, i la primavera demana pas a una ciutat plena de fortaleses, palaus, esglésies i catedrals impressionants. Què, et fa una escapadeta?

Pin It
Etiquetat , ,

Llibres i webs recomanats

Encara no saps què regalar? Un bon llibre és una gran elecció. Aquí en trobaràs uns quants que de ben segur t’inspiraran.
I si t’agrada viatjar, podràs xafardejar tres webs que t’ajudaran a planificar les properes vacances.

Pin It
Etiquetat , ,

Vall del Madriu

Aprofita ara que encara no està coberta de neu, per anar a fer senderisme a Andorra. D’aquí poc hi podràs anar a esquiar i a fer excursions en raquetes de neu!

Pin It
Etiquetat , ,
Segueix-me
Rep cada nova publicació a la teva bústia de correu electrònic.
Uneix-te a altres seguidors!
Powered By WPFruits.com