Tag Archives: sopa de cabra

Gerard Quintana presenta
Més enllà de les estrelles

“És el llibre que m’hagués agradat fer”

El 2011, després de deu anys sense tocar plegats, Sopa de Cabra va tornar a pujar a l’escenari per commemorar els 25 anys de la fundació del grup. Va ser un setembre de rock que va arrossegar més de 80.000 persones entregades a la música del grup gironí i a l’esperit del rock and roll. Més enllà de les estrelles és la crònica personal que fa Gerard Quintana d’aquest moment tan especial que va viure una de les bandes més mítiques del rock català.

Tenies ganes de publicar un treball com aquest?
La idea de fer aquest llibre no va ser una cosa premeditada, sinó que va anar sorgint. Tot va començar quan el David Julià, amic i fotògraf, em va dir que s’havia acreditat per als concerts, i jo li vaig dir que si els cobria tots, podríem fer alguna cosa plegats. Jo estava escrivint un dietari, i tot va arrencar el dia del primer concert.
És un treball fet amb un component extra d’il·lusió. És un llibre molt gràfic, en la línia dels llibres de rock que a mi m’agradava mirar quan era petit, on he volgut mostrar el testimoni personal d’un moment al llarg d’un recorregut de 25 anys. Realment és el llibre que m’hagués agradat fer.

El llibre fa salts endavant i enrere en la història del grup.
Sí, vaig començar a escriure i de seguida vaig sentir la necessitat de saltar enrere, al moment en el qual vaig entrar en una banda per primer cop: jo vaig començar a fer música a un poble de la Rioja, quan estava fent la mili i la banda del quarter es va quedar sense cantant. I el llibre és un salt darrere l’altre, sempre tenint com a eix aquesta darrera retrobada, aquest mes en què vam estar vivint una cosa que no ens haguéssim imaginat mai.

I també parles de coses que fins ara no s’havien explicat mai sobre el grup.
Sí, com per exemple sobre l’origen de les cançons: com van néixer i per què es van compondre així. Com la d’“El Carrer dels Torrats”, que no va entendre ningú, i que en realitat era un homenatge a un amic que es va llançar pel balcó de casa seva. Era una cosa molt íntima i la vaig acabar fent tan hermètica que no s’entenia.

En algun moment has tingut la sensació d’estar en un túnel del temps?
Sí, de fet encara estic dient “què ha passat”? Aquesta vivència no estava escrita en el guió. Sopa de Cabra, es va acabar el 2001 i no ens haguéssim imaginat mai que tornaríem amb set concerts al llarg d’un mes i reuniríem més de 80.000 persones. Ens vam començar a adonar del fenomen quan vam posar a la venda les entrades i vam veure la velocitat a la qual omplíem el Sant Jordi.
Encara estem reaccionant una mica a tot el que va passar i intentant assimilar-ho per veure-ho com un fet normal. Jo ara estic treballant en un disc, em ve de gust fer rock com amb els Sopa, però m’estic donant temps per pair-ho. La música em mou, si no la tinc em moro.

I tot això no us ha animat a treure un nou disc amb Sopa de Cabra?
No crec que en els tres propers anys fem res plegats, si és que mai fem alguna cosa. Hem de respirar, sempre hi ha un temps per a totes les coses.

Aquest exercici d’escriure t’ha servit per entendre més el fenomen del que va passar?
Sempre ajuda a agafar distància sobre les coses. Escriure m’ha ajudat a veure-ho amb normalitat, perquè semblava que nosaltres formàvem part del passat i ja no teníem cabuda avui en dia. Però amb Sopa de Cabra vam tenir uns fills, unes cançons, que vam parir junts i això és per sempre, perquè aquestes cançons i aquestes vivències la gent se les ha fet seves i ja conformen un llegat cultural i musical del qual en formem part.

No tens por que alguns escriptors titllin la teva feina d’intrusió professional?
El meu tiet, des de la llibreria Geli de Girona, em va encomanar l’entusiasme per als llibres i els tinc molt de respecte. Per això he hagut d’esperar 47 anys a publicar alguna cosa, quan un disc el vaig publicar amb vint-i-pocs. Però, amb tots els respectes pels escriptors, jo penso que tots estem explicant històries, i no em fa pudor. Sovint es confon la barrera entre el poeta i el cantant…

T’han quedat ganes de continuar escrivint?
I tant!, ja tinc un parell d’idees en marxa, i alguna força acabada, que m’engresquen i que em fan sentir molt bé. En aquests darrers mesos, encara dubto de com m’ho passava millor, si sobre l’escenari o escrivint en solitud.
La novel·la que vull fer la tinc al cap des que tenia 15 anys. És com un pla de vida, i el tema és el que jo volia fer i no vaig aconseguir fer. Almenys ho explicaré en una novel·la. Però previ a la novel·la tinc una altra cosa pendent, de no-ficció, i m’agradaria acabar-la aquest any. A poc a poc i bona lletra.

Més enllà de les estrelles
Gerard Quintana i David Julià
Rosa dels Vents
168 pàgines
PVP: 18,90 €

Pin It
Etiquetat , ,
Segueix-me
Rep cada nova publicació a la teva bústia de correu electrònic.
Uneix-te a altres seguidors!
Powered By WPFruits.com