Tag Archives: llegir

Dispara, jo ja sóc mort, de Julia Navarro

dispara-jo-ja-soc-mort
Hi ha moments a la vida en què l’única manera de salvar-te és morint o matant. Amb aquesta frase comença l’última novel·la de Julia Navarro, una història inoblidable protagonitzada pel jueu Samuel Zucker, que al final del segle XIX arriba a Jerusalem fugint de la Rússia dels tsars, i l’Ahmed Ziad i la seva família, musulmans que habiten a les terres que Zucker acaba de comprar i que l’acolliran, primer amb recel i després amb amor, a la nova terra promesa.
Entre el Samuel i l’Ahmed naixerà una amistat que es mantindrà sòlida i indestructible generació rere generació, aliena als conflictes religiosos, a la traïció i a la intolerància, a la violència i a la venjança que s’han anat covant en un territori marcat pel dolor i la mort, però també per l’amor.
Són 912 pàgines d’una novel·la extraordinària de personatges inoblidables, que recrea el dia a dia de ciutats tan emblemàtiques com Sant Petersburg, París o Jerusalem. Dispara, jo ja sóc mort és una història d’’històries, una gran novel·la que amaga moltes novel·les i que, des de l’’enigmàtic títol, fins a l’’inesperat final, proporciona més d’’una sorpresa i emocions a flor de pell.
PVP: 22,90 €

Pin It
Etiquetat , , , ,

La casa del silenci, de Blanca Busquets

Fa uns mesos va caure a les meves mans aquesta novel·la de Blanca Busquets, escriptora guardonada amb el Premi Llibreter. El tenia a la prestatgeria on guardo els llibres que tinc pendents de llegir, i la setmana passada per fi li va arribar el torn. Em va sorprendre i em va agradar tant, que me’l vaig engolir en un cap de setmana!
I és que es tracta d’una novel·la original i emocionant, on vius una mateixa història des de diferents punts de vista (els dels protagonistes), i on pràcticament no hi ha diàlegs, ja que aquests ocorren en el pensament i els records dels personatges. Diferent, divertida, alegre i trista alhora…
Amb la música clàssica com a fil conductor, t’endinses en la vida d’un director d’orquestra alemany exiliat a Barcelona, de la seva minyona, de mares absents, de desamors i de venjances, de guerres que separen i de dues violinistes encarregades d’interpretar el Concert per a dos violins de Bach. Aquesta és la història de La casa del silenci, on la música no deixa mai de sonar.
Una història excepcional que et remourà sentiments i et farà gaudir!
PVP: 17,90 €

Pin It
Etiquetat , ,

Contes infantils contra tot pronòstic, el nou i genial llibre de la genial Empar Moliner


L’Empar Moliner em fascina, i quan he vist que acaba de llançar aquest llibre tan original he pensat que només a ella se li podia acudir. Es tracta d’un recull de contes per explicar als fills, néts, nebots, etc., amb una llanterna, a la nit.
Segons ella: “M’he inventat contes per a la meva filla des que tenia dos dies de vida. Els hi he explicat quan no els entenia, quan anàvem pel carrer amb el cotxet, quan se n’anava a dormir. Com que parlo sola, m’anava molt bé fer-ho així, em servia de coartada perquè no em miressin pel carrer. Primer eren molt curts i simples, després més llargs, després, un dia, finalment, amb humor. Aquest dia, el dia que un conte ‘fa gràcia’, és memorable.”
“Tots els contes que he inclòs en el llibre han estat ‘comprovats’: vull dir que al meu públic entregat i fidel li agraden molt.” Però en el llibre no només hi trobareu contes inventats per Empar Moliner, també hi ha petites plantilles que us ajudaran a l’hora d’inventar-vos-els vosaltres. Perquè explicar La Caputxeta està bé a una edat, perquè és un clàssic. Però els temps han canviat molt i és lògic que els contes que inventem ara tinguin semàfors, televisors, horts urbans, cereals, etc.
És un llibre molt visual, imprès a tot color, que va acompanyat de fotografies vintage, empaperats i dibuixos de la filla de l’autora, Ginebra Torío Moliner. Un llibre ideal per regalar, amb trucs perquè els pares aprenguin a inventar-se històries, contes inacabats perquè els nens deixin volar la imaginació, minicontes d’una sola línia, poemes per morir-se de riure i moltes coses més…
Me’l demano!
PVP: 20 €.

Pin It
Etiquetat , , , , , ,

Tot és possible, un recull de l’obra
de Miquel Martí i Pol

Coincidint amb el desè aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol, arriba a les llibreries Tot és possible, un recull molt especial de l’obra d’aquest excepcional poeta, que s’ha convertit en un dels més estimats del país.
Com a gest d’homenatge i reconeixement, s’ha compilat aquest llibre, que té l’esperança com a fil conductor i que vol ser, alhora, un recorregut per l’obra de Miquel Martí i Pol. El recull convida a trencar el silenci, la solitud, la immobilitat, i a cercar noves fites assumint el risc de viure esperançadament.

“Els qui m’estimen, són feliços estimant-me.
Per això ho fan. Jo sóc feliç estimant-los. Per això ho faig.”
Miquel Martí i Pol

Roger Canadell, un dels deixebles del “poeta del poble”, ha estat l’encarregat de seleccionar els fragments que formen aquesta obra: “No es pretén presentar un llistat de citacions, de versos, de pensaments inconnexos, com si es tractés d’un recull d’aforismes, sinó que el material s’ha organitzat de tal manera que el llibre planteja al lector un itinerari de lectura que, d’una banda, li ha de permetre reflexionar sobre el concepte d’esperança i, de l’altra, l’ajudarà a conèixer quina era la concepció d’aquest ‘do’ ‐com l’anomenava Martí i Pol‐ que es desprèn de la seva obra”.
PVP: 16,95 €.

Pin It
Etiquetat , , , ,

Yo fui a EGB, de Javier Ikaz i Jorge Díaz

Els autors d’aquest llibre ho estan petant a Internet: a més d’un blog de referència a la xarxa, tenen més de 30.000 seguidors a Twitter i una comunitat a Facebook amb més de 600.000 fans. I és que, a qui no li agrada recordar amb nostàlgia la infància?
Si vas plorar amb la mort de Chanquete, si menjaves “empanadillas” a Móstoles, si estaves “entre dos tierras”, si per a tu el “tiempo es oro” i jugaves al “precio justo”, segur que vas anar a EGB.
Si vas portar “hombreres”, si vas llegir “El libro gordo de Petete”, si vas plorar perquè Marco no trobava la seva mare, si el primer polo que vas menjar va ser un Frigodedo, no hi ha dubte que aquest llibre és per a tu.
Els “pitufos”, Naranjito, Parchís, ET, les xapes, Orzowey, els minerals, els cucs de seda, els Rotring, la Teleindiscreta, l'”abeja” Maya, els llangardaixos d’V, la Botilde, The Final Countdown
Vam aprendre els rius i les serralades mentre mossegàvem una goma Milán. Cantàvem les nostres sèries de dibuixos preferits com David el Gnomo o La vuelta al mundo de Willy Fog, imitàvem a Martes y Trece, ens quedàvem enganxats a la tele els divendres per la nit per veure l’Un, dos, tres
Tots els que vam anar a EGB sabem que hi ha milers d’històries per explicar i estem desitjant retrocedir en el temps per recordar-les.
PVP: 18,90 €.

Pin It
Etiquetat , , , ,

Catalonia, next brand in Europe, d’Albert Castellón, un enfocament marquetinià sobre la independència de Catalunya

“Sense sobirania, ni les empreses ni els països poden definir i executar cap mena de planificació que els permeti assolir els objectius que es proposen.” Això és el que pensa Albert Castellón, l’home que ha reinventat amb èxit les cerveses Moritz i que ara ens planteja una estratègia de màrqueting per a un nou país.
En el llibre Catalonia, next brand in Europe, publicat per Ara Llibres, parla de Catalunya i de màrqueting, de política i de gestió empresarial, i utilitza la teoria de posicionament de màrqueting per parlar del present i del futur de Catalunya. Així, aborda el procés sobiranista partint de la idea de Catalunya com a marca, i planteja l’estratègia per llançar-la amb èxit, a través d’exemples de grans empreses i basant-se en la seva experiència professional.
El llibre dissecciona el context català a partir de les anàlisis DAFO que s’utilitzen en el món empresarial, assenyalant les debilitats, fortaleses, amenaces i oportunitats de Catalunya. Amb moltes anècdotes i sentit de l’humor, l’autor destaca la importància de construir una proposta de valor il·lusionadora, sòlida i compartida per a Catalunya.
Castellón desgrana el model de negoci de Catalunya i, sempre parafrasejant el llenguatge empresarial, analitza els seus consumidors, el pla de negoci i l’estratègia que hauria de seguir la creació del nou Estat. Perquè tenim un pla, i volem un futur millor.
PVP: 19,90 €.

Pin It
Etiquetat , , , , ,

Carolina Solé, autora d’Ulls de gel

“No hi ha res que em faci més feliç que el dia que em llevo al matí, veig que l’agenda està neta, i penso ‘avui em posaré a escriure’. Començo a les vuit en punt i no acabo fins a les nou del vespre. Això és la felicitat absoluta.”

Per què vas triar la Cerdanya com a escenari de la teva primera novel·la?
Perquè és molt interessant que l’escenari principal on passa la trama sigui un escenari que coneguis bé. I, a més, tenia uns quants factors que m’interessaven molt: és un lloc petit, tancat i fronterer, amb una societat de difícil accés. A més, necessitava un lloc on aquesta ambició desmesurada per la terra fos creïble i coherent, i això a tots els llocs rurals passa, perquè de vegades de tenir més o menys terra depèn la supervivència d’una família. I encara hi havia un factor més, aquesta memòria eterna que tenen els llocs petits, on totes les famílies coneixen la història de totes les altres i sempre hi ha algú disposat a desenterrar-les, airejar-les i passar-te-les per la cara. I aquesta por amb la qual viuen del “què diran”, això la Cerdanya ho té. Als pobles petits sempre hi ha aquestes tres o quatre característiques comunes.

Totes les localitzacions que hi apareixen són reals?
Sí, excepte les cases, que són inventades, perquè no vaig voler incomodar ningú. Quan tu fas la novel·la no saps si hi haurà molta o poca gent que la llegirà, i si tu poses una casa que es veu molt quina casa és i després es fa una ruta es pot molestar algú. Els pobles sí que tots són veritat. Per exemple, Santa Eugènia és un poble petitó a prop de Bellver, que té un campanar torçat al qual anomenen la Torre de Pisa de la Cerdanya, i té un cementiri molt bonic.

T’has inspirat en gent que coneixes per crear els personatges?
No hi ha ningú que sigui com una persona que jo conec, però és evident que tenen traces de gent que jo conec. I sobretot, quan conceps un personatge, crec que és molt interessant que sigui multidimensional, que tingui la vessant més familiar, més d’amistat… com les persones, o sigui que tinguin personalitat i no sigui només un personatge de paper cartró. Però jo crec, sobretot, que les motivacions són molt importants, i de motivacions tots en tenim vàries, amb la qual cosa hi ha amics que es mouen per diners, per prestigi, perquè tenen un ego molt important que necessiten mostrar… Cadascú es mou per coses diferents, i cadascun dels personatges té un leit motiv.

N’hi ha algun que s’assembli a tu?
Tots deuen tenir alguna cosa meva, no ho sé. Recordo que hi havia un escriptor que deia: “tots els meus personatges tenen alguna cosa meva, fins i tot els dolents”. Tots els personatges tenen moltes característiques i segur que coincidim en alguna. Per exemple, la Kate és molt resolutiva i jo també. Però a banda d’això no tenim res més en comú.

T’agradaria assemblar-te a algun dels teus personatges?
No, no especialment. Hi ha personatges dels quals n’estic orgullosa i que em fan molta gràcia, com per exemple l’Arnau Desclòs. Aquest és un personatge molt peculiar, que té una manca de maduresa molt gran. Té 50 anys i quan arriba al pàrquing i veu el cotxe del seu pare pensa “ara pujaré amb el meu pare”, tot orgullós, i es posa dret per ser alt igual que ell.

Per què escrius? Què t’ha motivat a convertir-te en escriptora?
Perquè gaudeixo molt. És una passada, no hi ha res que em faci més feliç que el dia que em llevo al matí, veig que l’agenda està neta, i penso “avui em posaré a escriure”. Començo a les vuit en punt i no acabo fins a les nou del vespre. Això és la felicitat absoluta. És fascinant inventar un personatge i fer-li fer coses, és com ser el director d’una orquestra.

I com vas descobrir que això t’agradava tant?
Jo em vaig vendre l’empresa i vaig començar a fer un curs de màrqueting, però la resta del dia me n’anava a la biblioteca perquè la casa em queia a sobre. Allà llegia molt, i un dels llibres que vaig llegir, el vaig tancar i vaig pensar: “un tio que és capaç de provocar això és una passada”… I vaig agafar un paper i vaig començar a escriure una història. Vaig estar escrivint durant sis mesos i quan vaig acabar li vaig ensenyar a una amiga meva que és periodista. Se la va llegir i em va dir que tenia fusta d’escriptora, però que em faltava ofici. Em va dir, “vés i aprèn-ne”, i llavors em vaig apuntar a l’Ateneu Barcelonès.

Així, les classes d’escriptura a l’Ateneu Barcelonès t’han donat les eines per crear aquest llibre. Explica’m quin recorregut acadèmic cal fer per convertir-se en escriptor?
Has de fer tres anys a l’escola: el primer és comú i t’ensenya les eines per explicar el que vols explicar de la millor manera possible. Els altres dos cursos són primer i segon de novel•la o primer i segon de conte o primer i segon de papers privats.
Jo m’hi he passat quatre anys perquè jo venia de ciències i trobava a faltar el tema de la llengua, així que he anat fent cursos curts sobre diferents tècniques d’escriptura per trobar l’adjectiu just per explicar el que jo volia dir, o per posar olors, colors o llum al relat… Ara estic fent un curs amb l’escriptor de novel•la negra Andreu Martín i m’ho estic passant genial.

Per què et vas decidir per una novel·la policíaca costumista?
Perquè portava molt de temps llegint les nòrdiques i hi trobava a faltar tota aquesta part costumista. I de fet m’ha sortit el que volia fer, una cosa que a mi m’agradés llegir. Que a més del policia i el mort, i el dolent i el bo, hi hagués una motivació de l’assassí real, creïble i seriosa; un suspens per saber qui és, i a més tota la família i els personatges i el tema de la tensió sexual no resolta… Jo volia que ho tingués tot.

Com t’has documentat per escriure la novel·la?
De dues maneres: d’una banda he anat a veure les localitzacions en diferents moments del dia per veure quin fred feia, quines olors, quin vent, quina llum, etc., i de l’altra a través dels amics, ja que tothom té un amic metge, un amic advocat, etc., que et poden ajudar a escriure el que necessites escriure i de la millor manera possible. A totes aquestes persones que m’han ajudat els anomeno “la tribu” i els estic molt agraïda.

I t’has hagut de documentar també sobre assassins pertorbats.
Sí, de fet estic fent criminologia per lliure. Tinc tots els apunts, i vaig fent tots els treballs. El tema de la psicologia forense m’agrada molt, perquè hi ha molts tipus de cervells perjudicats, i m’agrada perquè això de creure en el mal per se és molt angoixant i molt decebedor, i per això jo sempre busco un motiu, una causa de per què algú fa una cosa tan grossa.

Ulls de gel deixa uns quants temes oberts. Per quan la segona part?
Ja l’estic preparant i espero que pugui veure la llum el febrer o març de 2014.

Tens pensat fer una llarga sèrie amb la lletrada Kate i el sergent Silva com a protagonistes? Estem davant de l’Agatha Christie del segle XXI?
Ui, és molt complicat el que feia l’Agatha Christie! No ho sé… Però podria ser que fos una sèrie, perquè és molt diferent del que hi ha. No hi ha novel·la policíaca que tingui tot aquest costumisme.

T’agradaria afegir alguna cosa més?
Sí, que els lectors que es llencin amb Ulls de gel i la llegeixin, que si us plau em diguin què els sembla. I, sobretot, que em diguin de quin personatge en volen saber més.

Aquí us deixo el seu Twitter per si us voleu posar en contacte amb ella: @carol_sole.

Ulls de gel
Carolina Solé
Columna Edicions
Pàgines: 800
PVP: 19,90 €

Pin It
Etiquetat , , ,

El joc de Sade, de Miquel Esteve

Un relat a cavall entre la novel·la eròtica, el thriller i la novel·la negra, ambientat a Barcelona, que explica la història d’un jove empresari d’èxit, en Jericó, que es troba immers en una profunda crisi econòmica i existencial. La seva empresa s’enfonsa, la seva dona se’n va al llit amb un altre i només la seva filla adolescent li produeix un cert orgull.
Una nit, admetent la seva caiguda i buscant diversió, en Jericó va a parar a un antre de la Rambla, el Donatien, un club clandestí on es llegeixen i representen passatges de les obres del Marquès de Sade. Arranca així una història de misteri i intriga en la qual el plaer donarà pas a la desgràcia: un crim i un estrany joc, la finalitat del qual desconeix, aniran cavant una tomba per al protagonista.
Ediciones B. PVP: 19 €.

Pin It
Etiquetat , , ,

El club de les pel·lícules de la Meryl Streep,
de Mia March

Pot una pel·lícula canviar les nostres vides? La primera novel·la de Mia March ens parla de l’amistat al voltant d’un club de cinema, on les pel·lícules posaran els sentiments de les protagonistes a flor de pell.
En una acollidora caseta d’hostes a la costa de Maine hi ha quatre dones amb el cor profundament ferit, fins que un club de cinema de la Meryl Streep fa que la Isabel, la June, la Kat i la Lolly comparteixin secrets fins a la matinada, es replantegin les seves vides i retrobin l’amor i l’amistat que creien haver perdut.
PVP: 18,90 €.

Pin It
Etiquetat , ,

La química secreta de les trobades, de Marc Levy

Columna publica l’últim llibre de l’escriptor francès Marc Levy, un referent indiscutible de la literatura contemporània.
Londres, 1950. L’Alice és una dona amb una vida plàcida, fins que la vigília de Nadal la seva existència experimenta un gir radical: una vident li prediu un futur misteriós. Ella no se la creu, però el seu excèntric veí, el senyor Daldry, un gentleman solter i carismàtic, la convenç per fer cas de la predicció i buscar les sis persones que la conduiran al seu destí. I és així com, de Londres a Istanbul, l’Alice i el senyor Daldry emprendran un viatge meravellós que transformarà les seves vides per sempre.
PVP: 20,50 €.

Pin It
Etiquetat , ,
Segueix-me
Rep cada nova publicació a la teva bústia de correu electrònic.
Uneix-te a altres seguidors!
Powered By WPFruits.com